Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
Un home i una dona estan cardant com cal. Ell, més que cepat, és grassonet, prima, però de formes mengívoles, ella. L’acció es produeix en un moviment uniformement accelerat (…)
La parella és al Brasil i es conxorxen per encetar-ne una nova vida. Els cal, però, caler.
El germà de l’anterior també hi va curt, de doblers. És separat i tots els diners, quan pot, van a petar a la manutenció de la dona i filla.
Davant d’aquest panorama. El primer, i més gran, determina organitzar un atracament. Cosa fàcil: una petita joieria familiar de la rodalia novaiorquesa. El petit dels dos està encarregat del vessant pràctic.
Es dóna la circumstància que l’establiment és propietat dels senyors pares dels germans.
Cap problema.
La cosa, no obstant, se’n va en orris. I tots dos han de mirar de veure com se’n surten amb diners abundosos a la butxaca.
El que semblava, però, un film d’acció, d’atracament, d’intriga, una mica, es capgira en adoptar un nou i més suculent i profund perfil. Assistim, poca broma, a l’esfondrament d’un món. A la vivisecció d’una família americana de la mitjana burgesia. Vicis. Delits. Ànsies. Lligams. Preferències. És, clar i català, la destrucció d’una família.
El film està meravellosament interpretat per uns gegantins Philip Seymour Hoffman, Albert Finney i Ethan Hawke. El seu director és el recentment traspassat: Sidney Lumet. Amb en Clint Eastwood un dels darrers clàssics de Hollywood.
Un director que no fa films per menjar crispetes i adreçat al públic adotzenat i descervellat. Un director que ens planta davant dels morros una senyora pel·lícula. I que gosa jugar-se-la, i se’n surt amb matrícula, amb una estructura feta d’el·lipsis, d’anades i tornades temporals, de fragments. Una peça d’enginyeria, però, entenedora i clara i transparent com l’aigua neta.
Excepcional Lumet. Imprescindible veure-la.
. Before the devil knows you’re dead. Dir. Sidney Lumet. 110 minuts. USA. 2007.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una pel·licula molt interessant i per descomptat emocionant. Sembla una muntanya russa cinematogràfica. Salut!