Wu Ming.cat

Una parella jove està fent l’amor amb passió evident. La rentadora fa la bugada. El dia és plàcid i neva. El nen és al bressol, es mira als pares, somriu, passa la balda , surt, i comença a caminar poc a poquet pel pis. S’enfila a una cadira. Encabat a la taula. I contempla com neva. A la mà du el seu gosset mascota. L’escena és muda i rodada a càmera lenta. Escoltem una peça clàssica, Haydin?, interpretada, bellissímament, per una mezzosoprano. De cop i volta, l’infant s’enfila a la finestra, fa una passa endavant, i s’estimba des d’una alçada de quatre pisos (…)

És una de les més belles i poètiques filmacions d’una tragèdia que mai no ens hagi estat donat de contemplar al cinema.

Tràgedia, doncs, en marxa. La parella, enfonsada pel dolor, es retira en una casa al bellmig del bosc. “Edèn”, se’n diu. Ambdós tenen l’esperança que podran refer els seus cors trencats. I que el matrimoni tirarà endavant. El marit, psicòleg, dirigirà el tractament de la dona, la més trontollant per la mort del nin.

La cosa, però, anirà de mal empitjor. La dona travessarà per diversos estats de consciència, i tement que el marit la abandoni, actuarà amb violència desaforada contra ell.

Molt emocional, cru, impactant, duríssim, el darrer film del director danès és una proposta ben sincera, duta al límit, una mena de relectura inversa del pecat original, on es filma la dissolussió de la ment, la bogeria. Una proposta valenta, d’una extraordinària radicalitat, amb només dos actors, en un bosc, imatges fascinadores. I un relat vigorós i irrepetible.

Una obra mestra.

. Antichrist. Dir. Lars von Trier. Charlotte Gainsbourg, Willem Dafoe. 105 minuts. Dinamarca, Alemanya, França, Suècia, Itàlia, Polònia. 2009.

Trailer

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!