per Esteve Mestre i Roigé
Mentre l? àrea metropolitana es debat enmig d? un gran caos circulatori que fa que la feina no surti, que la vida familiar se?n ressenteixi i que tothom visqui amb els nervis a flor de pell…l? àrea metropolitana és ara mateix una gran bombolla de gas…si ara mateix algú encengués la llum, tot allò faria puffff….
Lluny del mundanal brogit a Linyola, vivim també amb les nostres preocupacions, veiem avançar la tardor i el fred ja és a tocar dels dits, i esperem com a badocs, l? aigua de la pluja. Pagesos o no, sabem que la pluja és la font de vida de la Plana d?Urgell.
La vida quotidiana s? alimenta de converses sobre accidents de trànsit i de coses tant fútils com una separació, un festeig, els nous veïns i practiquem una política de bon veïnatge amb els amics, que ens regalen fruita, carabasses, cebes, enciam….
I molt sovint celebrem les nostres festes generacionals, un costum de la societat de benestar, que reuneixen un cop a l? any a la gent que compleixen 40, 50, 60, 65, 70, sopars de quintes…veritables tubs d? escapament de les polèmiques polítiques en què viu immers el poble de manera periòdica.
Quan el mes s? acabi hauré participat en un dinar d? amics, en la Trobada d? exjugadors del C.F. Linyola en la participaren els veterans del F.C. Barcelona, en un dinar familiar i en una reunió en que es va decidir tornar a fer el Pessebre Vivent… unes activitats que posen una mica de color a la nostra vida en aquest poble, que fa força anys va deixar enrere la famosa història de què vivíem en una immensa vall de llàgrimes col·lectiva.
Vivim, això si, el dia a dia, procurant sempre tocar de peus a terra…
La televisió, ens parla a migdia i al vespre, d? un mon a anys llum del nostre, que escoltem, talment, s? escolta el brunzir de les abelles, coses incomprensibles per nosaltres com ?Embussaments?, ?caos circulatori?, ?esvorancs?, ?terrorisme islàmic?, ?cues?, ?societat incapaç de reaccionar a agressions com les del tren?…són algunes de les coses que tenim de veure abans d? arribar als esports i sobretot al programa estrella de la nit: El temps.
(article escrit en un dia de tardor sota un cel gris, escoltant el "The best of John Lee Hooker" i el seu "satisfaction" junt amb Johnny Rivers).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!