per Esteve Mestre i Roigé
Professor de la Universitat de Lleida. Nascut a El Poal el 1955. Viu a Miralcamp. És un home que ha estat fidel als seus principis i que intenta fer realitat els seus ideals.
En la nota introductòria al seu llibre ?La Vaga dels tractors. Conflictes pagesos a l? Urgell 1977-78? explica la vida de la seva família, la vida d? una bona part de la gent de la Plana. ?Mon padrí començà als tretze anys a segar a dalla per altri i fins a la seva mort als noranta tres no parà d? ocupar-se en les feines més diverses del camp. Com que la terra pròpia no donava per massa, mon pare es passà tota la joventut anant a jornal (…). Amb el temps la família es féu un patrimoni i ha arribat a aplegar sis jornals i una mica de bestiar. Ha resultat, però que això ara no dona prou per viure i amb mon pare s? acaba ja la nostra genealogia pagesa?.L? Ignasi, jo i molta gent del Pla hem viscut la mateixa història.
A la contraportada de l? obra hi ha la clau de la seva vida. ?La vida i els estudis l? han portat per la Seu d? Urgell, Lleida, Barcelona i Montpeller, però no ha pogut desenganxar-se del ?terrós?.
Aquesta és la paraula clau, el ?terrós?. De jove sorprenia a propis i estranys, quan el veies recórrer tots els pobles de la Plana, d? un en un, buscant informació ?amb èxit i també decepcions- pels seus treballs, per les cooperatives, pel que ara són les cambres agràries, per les col·lectivitats de regants, pagesia… i estudiant i arribant a conclusions sobre el mateix terreny que conegué com el palmell de la seva mà.
Passà el temps i creieu-me lectors, que l? Aldomà ha tingut reiterades oportunitats del que nosaltres em diem, viure de la ?rifeta?, d? acomodar-se…, però no ho ha fet. Va pujar els esglaons d? un en un, a poc a poc, sense deixar de fer els treballs de camp, sense deixar de veure el dia a dia del seu terrós i començaren a caure les obres imprescindibles ?El Pla d? Urgell com a unitat territorial. Una identitat comarcal?, el 1987, el ?Pla d? Urgell. Dinamisme agroalimentari i diversificació industrial i terciària? editat per Caixa de Catalunya, el 1993, i amb l? assaig ?Amb el permís de Barcelona. L? altra Catalunya urbana? el 1999, va començar a fer el salt qualitatiu.
Des de la seva posició d? intel·lectual, reconeguda per tots els estaments de la societat agrícola de les Terres de Ponent, des de fa uns anys, ha passat de teoritzar sobre el futur de l? aigua i del ?terrós? a ser-ne un element, un activista que vol canviar el present i que fa el què esta a les seves mans a la recerca d? una solució per ?ara? mateix, i per aconseguir-ho ha estat el coordinador del llibre: ?Les propostes del Manifest de Vallbona. Un Canal Segarra-Garrigues per construir un país equilibrat? i ?La lluita per l? aigua a Catalunya: De l´ ús i abús a la gestió integral (1900-2007), editats per Pagès Editors i ara amb commemoració dels 25 anys de Segre, tots els seus lectors, hem rebut el llibre ?Lleida, compromís de futur?, en el que consta com a editor, i en el que estableix càtedra amb el seu escrit ?Balanç d? unes jornades?.
Ignasi Aldomà, un noi que es va enamorar del seu terrós, és un dels homes clau, per fer entendre i aconseguir que s? apliqui la ?nova cultura de l? aigua? i aconseguir que els habitants de les Terres de Ponent tinguem un futur millor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!