per Esteve Mestre i Roigé
Mentre el país es debat i discuteix sobre els traçats de les grans obres ?llegiu AVE, Rodalies Renfe, el traçat de l? autopista elèctrica…- que tenen en comú que han estat dissenyades i dirigides des de Madrid i que són mal rebudes per la població ja que afecten negativament la seva vida quotidiana.
Res de nou sota el sol. A Catalunya ha estat sempre així, ara, ahir i….El 1894 Marià Vayreda el 21 de gener de 1894 publicava a L?Olotí, un article sobre una decisió presa a Madrid sobre el traçat de la carretera feta a Sant Joan de les Abadesses, que era un perjudici greu pels gironins. En transcriure part:
(…) Ben tristes són les consideracions a què es presten fets d? aquesta naturalesa, i fins deixant a part a part el que fomenten la maledicència, ja que la veu popular no sap explicar-se semblants disbarats sinó atribuir-los a males arts, sempre queda patent el defecte de fons i de forma que entranya el centralisme en encarregar treballs d? aquesta mena a gent que, a part que no tenen cap afecció pel país, en desconeixen l? essència i totes les seves necessitats. Així es comprèn que l? esmentat enginyer fes cas omís de les observacions que li feien la gent assenyada que sabent de què se les havien discernien perfectament el pro i el contra dels dos traçats. Ell no era més que una roda de la màquina de l? Estat la maneta del qual l? empenyia des de Madrid. El Estado no discierne, devia dir parodiant aquell cèlebre magistrat mentre buscava la línea recta de Sant Joan, sense tenir en compte que en qüestió de carreteres muntanyenques les matemàtiques de l? experiència ensenyen que no sempre la línia recta és la més curta.
Tenint en compte aquestes raons, és a dir, atenent que el mal és més del sistema que de les persones, és que no aprovem el pla d? un amic nostre que volia proposar que en el punt més alt de la carretera de Sant Joan, o sigui en el coll de Santigosa, s? aixequés una força on es pengés (en figura) l? enginyer que la traçà. I no ho aprovem perquè el Govern de Madrid, que és el veritable culpable, de segur que respondria com Ferran VII: Pues ahí me las den todas?.
Doncs com podeu comprovar aquesta fórmula d? Ahi me las den todas ja ve del primer terç del segle XIX i s? ha anat repetint i encara te la seva vigència avui dia. És l? actitud de l? Estat davant les nostres continuades protestes. I qui dia passa any empeny.
(P.D.) Llegiu la meva crònica del 29 de setembre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!