A Jordi Querol, en homenatge El 27S serà el dia de votar a favor de la independència. A la llista unitària de les entitats de la societat civil i de CiU/ERC, entre d’altres, o a la CUP. Com cadascú se senti més a gust amb les seves idees. Al nostre entendre, totes dues opcions són
Després d’un període de bregues partidistes, és el moment del sant tornem-hi, d’engegar de nou els motors per treballar per la millor via de futur per a Catalunya: la independència. És veritat que els dirigents polítics catalans no han estat a l’altura de les circumstàncies. Potser no han sabut calibrar prou bé que el partidisme
La història de Catalunya demostra que, si els catalans van units, tenen una força incommensurable. La unió en la diversitat és clau per avançar socialment i políticament. És natural que, a l’hora de fer un pas tan transcendent, els partits polítics vulguin imposar les seves tesis, de vegades espúries. No vivim en el millor dels
Una de les impressions que tenim els ciutadans de carrer és que les forces polítiques indígenes no acaben d’estar a l’altura de les exigències i de l’ambició de futur dels catalans, ni de les esperances col·lectives dipositades en la independència. No totes igualment: ERC i la CUP estan més –i de manera més nítida i
El Tribunal Constitucional espanyol ens ha donat l’última raó per anar a votar per la independència aquest diumenge, 9 de novembre: no podem acceptar, de cap manera, que es prohibeixi un dret bàsic com és la llibertat d’expressió. Els òrgans de l’Estat espanyol s’escuden, com feia el franquisme, en les lleis, però interpretades en el
El referèndum català no serveix només per dirimir la independència política. És també i sobretot un acte democràtic d’afirmació col·lectiva. És la fita que distingeix una ciutadania activa d’una de passiva, una democràcia viva d’una d’inerta, un poble vivent d’un de mort. El fet de votar en llibertat ja és un avanç transcendental en termes
L’actuació d’alguns dirigents polítics de Convergència i Unió és d’una estretor de mires increïble. En uns moments en què una majoria àmplia de la societat catalana empeny el país cap a la democràcia, cap a la sobirania, cap a la llibertat, continuen pujolejant o duranejant d’una manera mesquina i partidista. Amb boqueta de pardal, s’omplen
Les reivindicacions del nacionalisme pujolista perpetuaven la mera condició de colònia per a Catalunya. El mateix Pujol no tingué cap inconvenient a potenciar un catalanisme conservador, regionalista, economicista, d’inspiració cambonista més que no pas pratiana. El seu nacionalisme de “peix al cove”, en què el cove eren les oligarquies de poder econòmic, és una rèmora
1714. Els catalans van prendre les armes per defensar un model d’Estat als antípodes de l’absolutisme borbònic. La Guerra de Successió, com ha argumentat Josep Fontana a ‘L’ofici d’historiador’ (2010), va ser, en el fons, una guerra pel model d’Estat. Els catalans hi van bregar per la independència i les seves lleis nacionals, pel respecte
La retòrica de la por i la guerra bruta dels aparells de l’Estat espanyol ens han d’encoratjar a tirar endavant, a anar fins al final. Són la prova més evident que, cada dia que passa, els partidaris de la independència guanyem la partida de la democràcia i del progrés. Descartades les falses vies, inexistents, la
Amb l’adhesió de tots els pobles del Pla d’Urgell a l’Associació de Municipis per la Independència, la nostra comarca ha proclamat virtualment la secessió de l’Estat espanyol i, des de la base, ha començat a posar els fonaments d’una Catalunya estat. Segons la retòrica de la por dels dirigents que governen a Madrid, tots els
Amb una monarquia decrèpita i putrefacta, amb un govern corcat de corrupció, amb una judicatura retrògrada, qüestionada per les instàncies internacionals, i amb un exèrcit que treu pit com en el temps del “Cu-cut!”, l’Estat espanyol naufraga per totes bandes com una barca a la deriva. Endeutat fins al coll, podrit d’oligarguies xucladores, corrupte fins
Llegeixo tranquil·lament a l’esplèndida Bibliothèque Universitaire Centrale de Le Mirail. Fa un dia d’hivern lluminós, càlid, insòlit a Tolosa de Llenguadoc. En Josep Sanz, lector de català d’aquesta universitat, em ve a trobar tot frisós per donar-me la “gran notícia”: ja tenim la data, el 9 de novembre de 2014, i la pregunta (doble i
1. Els catalans i les catalanes que som més conscients d’on venim, què som i cap a on volem anar hem de fer un esforç quotidià per reafirmar la nostra voluntat de ser-ne. A Europa, si no ets d’un Estat, simplement, no existeixes. Com a cultura, com a llengua, com a identitat, com a ens
La lectura de Camp Definitiu. Diari d’un exiliat al Barcarès, de Josep Rubió i Cabeceran (Bellcaire d’Urgell, 1905 – Olesa de Montserrat, 1987), en una edició d’Elisenda Barbé i Pou, m’ha dut a conèixer un llibre del qual no tenia cap notícia: Ivars d’Urgell i l’antic Estany. Els llibres criden llibres. Publicat a Cervelló el