(Oriol i Laura, Guilin, 15/08/2006) A l’estació de tren de Guilin ens disposem amb paciència alerta -un particular estat, aquest, que hem perfeccionat en aquest viatge a la Xina- a fer una interminable cua per preguntar l’horari del tren cap a Hong Kong. Just davant nostre, una jove xinesa d’uns quinze anys ens mira encuriosida. Sembla que ens vulgui dir alguna cosa. Finalment es decideix. Sou catalans, oi? Clar i català. Els seus pares i el tiet, que l’acompanyen, intervenen ràpidament per aclarir-nos amb orgull que la seva filla parla català, i que es la llengua de la seva escola, a Barcelona. Els pares parlen en castellà, tot i que usen paraules i expressions en la nostra llengua. I una mica de l’orgull d’aquests pares i mares immigrants -i que aquest estiu fan vacances a la Xina després de dos anys-, es queda amb nosaltres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!