Vilabep de viatge

(Meritxell, Giza, 12/07/2006) No tinc paraules per descriure què se sent quan veus les piràmides d’Egipte, considerades una de les meravelles del món. Busco qualificatius magnànims: impressionants, perfectes, belles, espectaculars, brillants, bestials, …. Quan ens vam plantar davant de la més gran, Keops, vam quedar bocabadats. Durant uns minuts no vam dir absolutament res però de sobte l’emoció ens va sacsejar i vam començar a córrer!! Volíem trobar el millor angle per treure’n una bona fotografia. No va ser fàcil. A mi no em cabia dins l’objectiu de la càmera….. A la piràmide de Kefren ens vam decidir a entrar tot i veure el patiment de la gent quan sortia de dins. Gent suada que respirava profundament i celebrava haver sortit a la superfície. Ens vam animar i vam decidir endinsar-nos en els estrets i claustrofòbics passadissos de la piràmide. Jo també tot i que aquell dia ja notava els vents d’Egipte i el meu estómac es començava a revoltar. I no va ser un esforç en va tot i anar de quatre grapes una bona estona i després aguantar les agulletes. És un suplici arribar fins al cor d’aquella estructura però val la pena. A l’interior, tothom en silenci com si es pogués sentir la presència dels que segles enrere es van deixar la pell per construir allò tan increïble!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!