Marcel (Lhasa). Sempre m-ha agradat la visio que es pot tenir de les ciutats quan t-enfiles a un terrat i descobreixes badius que no sabies ni que existien, o veus les entranyes d-edificis singulars. Tot i aixi, quan m-alco des d-un terrat barceloni no puc deixar de sentir tristesa en veure la quantitat de banderes espanyoles que, a la forca, per llei, onegen des de tots els edificis oficials. Aquesta imatge em ve al cap quan em passejo per davant del Potala, una edifici meravellos, que em deixa bocabadat no nomes per la visio majestuosa que ofereix dalt d-un turonet coronant Lhasa, sino pel que significa: la residencia del Dalai Lama (ara ja no, que es a l-exili) i, des de l-ocupacio xinesa, l-indret que encarna les ansies de llibertat del poble tibeta. El govern xines mai ha gosat tocar ni una pedra d-aquest edifici declarat com a patrimoni de la humanitat per la Unesco. No van correr la mateixa sort centenars de temples budistes tibetans que van ser destruits durant la funesta Revolucio Cultural. Amb el Potala no s-atreveixen. Busquen altres formes d-humiliacio: una immensa placa s-alca davant del Potala (alla on hi havia centenars de vivendes tibetanes que van ser destruides) i una imponent bandera xinesa mira de cobrir la visio del temple tibeta. Pero l-unic que aconsegueixen es fer mes visible i ridicula la voluntat xinesa d-anul.lar els simbols propis del Tibet. Uns simbols que, ara com ara, i malgrat el govern de Beijing, segueixen ben vius.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!