Vilabep de viatge

Pilar (Diumenge, 7/08/05, Nablus) Avui
a Nablus i al camp de refugiats d’Askar. Cada dia les emocions
augmenten d’intensitat. Ara mateix acaba de començar el cant de
l’"almoatzil" per anar a pregar a la mesquita. És un so tan característic…

Doncs hem arribat a Nablus després de donar una gran volta per
entrar-hi, hem estat dues hores per anar de Qalquilia a Nablus, quan
només hi ha 15Km. de distància, la porta d’entrada a la ciutat estava
tancada. Això és el que els passa a molts palestins diàriament quan han
d’anar a les seves feines.

A
Nablus hem anat directament a la universitat i allà ens han passat dos
muntatges audiovisuals. El primer eren fotografies de la vida dels
palestins des de l’imperi otomà fins a l’ocupació israeliana i la
diàspora. El segon era absolutament sensacionalista i ensenyava els
morts dels últims 10 anys: nens, adults, dones i famílies senceres. El
muntatge feia una crida molt pertinent "On sou, pobles del món?".
L’única sortida que tenen és la pressió internacional, ja no hi ha més
opció que aquesta, això és un passeig absolut de l’estat d’Israel.
Després
hem fet un vol per la ciutat antiga. És la ciutat on he vist més
cartells d’immolats. És molt fort! Cases destrossades, famílies
senceres mortes perquè sí… tela marinera! I hem dinat a un bany turc
genial on hem pogut fer una migdiadeta, ens era necessària després
d’aquell matí.
A la tarda hem visitat el camp de refugiats
d’Askar. Primer hem estat a una associació que treballa amb nens i amb
persones discapacitades, tenen un centre on organitzen diverses
activitats i serveis per a la comunitat. En 1 quilòmetre quadrat hi
viuen 6000 persones provinents de l’actual Israel que van haver de
fugir cap a Jordània després de l’ocupació. Hem passat per edificis
plens de bales i bombes i, això en un camp de refugiats on en principi
no pot entrar-hi l’exèrcit ja que pertany a l’ONU. Res, que aquí les
emcions van pujant cada vegada més d’intensitat i avui ha estat un dia
clau en aquest sentit.
Ara som a l’Hotel Yasmine, es veu que és un
clàssic de Nablus. És un hotel molt agradable i dels millors de
Cisjordània, hi ha molts periodistes i internacionals. Se senten tirs a
l’exterior, sembla que són proves dels palestins. Les milícies
palestines vigilen cada nit la ciutat, pot ser que entrin soldats
israelians camuflats en cotxes amb matrícula palestina per carregar-se
algú. No m’hagués imaginat mai me n’aniria a dormir sota el so de
tirs… Bona nit

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!