Vilabep de viatge
La redacció de Vilaweb Badalona de gira mundial
Aquí no van arribar els romans
Arribar a Euskal Herria des de Catalunya presenta un parell d’especificitats interessants: la primera és que no deixes de pagar peatge en tot el viatge. La segona és que a mesura que vas arribant a la part nord de Nafarroa i, després, passes cap a Guipúscoa la sensació d’entrar en un indret aïllat, d’esquena a la penínsul·la i realment bonic es va fent cada vegada més gran. No sé si va ser pels peatges, però segurament va ser aquesta orografia la que va fer que els romans no arribessin a Euskadi.
Així ens ho explica en Mikel, un noi d’Ondarroa. Aquesta ciutat és la població euskaldun (bascoparlant) més gran de tot Euskal Herria. I comenta orgullós que és així perquè ni els romans ni cap altre poble ha pogut arribar fins aquí. El govern actual d’Ondarroa és del PNB, tot i que la meitat dels vots de les últimes eleccions municipals van ser nuls: fins llavors, governava Batasuna; ara l’opció majoritària està il·legalitzada. En Mikel i els seus amics ens expliquen com han patit la repressió durant aquest 25 anys. Ens diuen sense manies que avui votaran EHAK i es malfien gairebé més del PNB que del propi PP. Per ells, aquests dos partits fan la mateixa política però amb la diferència que uns dissimulen una mica més que els altres. Creuen que la fi d’ETA no té perquè estar lluny però rebutgen que sigui l’esquerra abertzale la única responsable de la presència de lluita armada. "D’alguna forma ens hem de defensar com a poble", exclamen. Compartim unes pizzes autòctones basques mentre parlem de política, de violència, d’eleccions i de llengua. Potser aquest aspecte és l’únic que envegen de Catalunya: tot i que en aquest poble és molt difícil sentir l’espanyol – a ells mateixos, igual que nosaltres, els costa parlar-lo- rebel·len com en la majoria de grans ciutats la presència de la llengua és minoritària. "Només demanem poder parlar la nostra llengua i decidir el nostre futur", un desig compartit per tot un poble que mira l’Atlàntic i dóna l’esquena a la Meseta.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
el país basc és molt bonic, sí, i catalunya també ho és molt de bonica, ens hem d’estimar, pobles oprimits pobles germans.
Lluitem per la independència!
VISCA LA TERA!!!
salut, agur!