Quadern de Terramar

Vesprada al Cau Ferrat, amb la presentació de la darrera peça del mes d?aquest 2006. Es tracta de Oracions, una obra que representa el punt àlgid de l?art total modernista on es combinen la prosa poètica (Rusiñol), les arts plàstiques (Utrillo), la música (Enric Morera), les arts decoratives i industrials ( l?edició de L?Avenç de Jaume Massó i Torrents).

La Dra. Lourdes Sánchez Rodrigo ha estat l?artífex de la difusió de Oracions en la universitat hispànica, ja que hi va dedicar la tesi doctoral (publicada el 1992 pel Grup d?Estudis Sitgetans), l?ha traduïda al castellà (Ellago Ediciones 2005) acompanyada d?un elaborat estudi d?actualització, i n?ha realitzat diversos articles, així com la fitxa de la “Peça del Mes” que la setmana passada es distribuïa entre les pàgines de L’Eco de Sitges.

La Dra. Sánchez Rodrigo, granadina i professora titular de català a la Universitat de Granada, exposa la seva visió de l?obra en un català perfectament conegut i practicat al llarg d?una dissertació que, entre l?erudició de fons i la didàctica de la forma, remarca la importància de l?obra respecte del seu autor i també del Modernisme i el context cultural hispànic de l?època. Ella, que ha dedicat els seus esforços a més de vint anys de docència de la llengua i cultura catalanes a la Universitat de Granada, seguint la tradició que en aquella institució acadèmica han fundat i continuat professores com Montserrat Rubió i Lluïsa Trias Folch, ha vist passar per les seves aules dos milers d?alumnes. Experta en literatura catalana, (Ausiàs March, Rusiñol, Joan Vinyoli…) tornarà a Sitges a l?abril per prendre part al Col.loqui Internacional “Santiago Rusiñol, del Modernisme al Noucentisme” que organitza la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l?Institut d?Estudis Catalans amb la col.laboració de l?Any Rusiñol.

Aprofitant l?avinentesa de la vesprada al Cau, m?endinso per enèssima vegada a l?habitació del piano, i després a l?habitació de l?artista perquè recordo que al capdamunt de la porta hi ha el record nadalenc del pessebre que el 1897 van fer Rusiñol i Utrillo. Ni en tenim cap memòria gràfica ni en queden les figures de fang, però resta una ?Glorificació del Pare Etern? envoltat d?una cort d?Àngels de la Glòria pintats al fresc que fan les delícies de qui s?hi entretingui. Com jo, que bado una bona estona, i em pregunto per quins set sous i en quin lloc de la casa-taller es devia instal.lar el Pessebre. Devia fer patxoca, i cal suposar que el devien homenatjar amb les neules, torrons i malvasia a l?ús de les diades. Després, com tot el que és la tradició de les construccions periòdique i efímeres, van desar estris, armes i bagatges, però l?any següent no em consta que haguessin continuat, ni l?altre tampoc. Ara, que no consti no significa exactament que no hi haguessin volgut tornar, perquè la tradició del Pessebre, a més, té aquell component artístic i popular que Rusiñol apreciava en tots els seus detalls.

L?excusa de la ?Glorificació del Pare Etern? ve a tomb perquè és Nadal, i toca parlar del Pessebre en tant que tradició vivent i creixent, i que per molts anys a Sitges la continuïn conservant els pessebristes que en fan, n?ensenyen i els disfruten. Entre tanta multiculturalitat i tanta complexitat i pluralitat del món mundial i global, trobo no només convenient sinó del tot recomanable que aquesta tradició ? com tantes altres de les nostres- es mantingui i continuï essent tant creativa, comunitària i participativa com sempre ha estat. Aquest és un dels seus valors, i és un valor totalment exportable, patrimoni comú de les arrels i creences cristianes d?una gran part de la humanitat.

El Pessebre, una metàfora tan antiga com actual, explica que aquesta representació del món, del paisatge i de la vida quotidiana mostra tantes variants figuratives com pobles, races i tradicions artesanals existeixen. El missatge que transmet és el del retrobament dels éssers amb el misteri humà i espiritual de la vida humana, des de la il.lusió per la vida del present i l?esperança en el futur.