Quadern de Terramar

Hergé ha complert cent anys cronològics, que són ben poca cosa tenint en compte la immortalitat dels clàssics que s?ha guanyat a pols i amb escreix. Hergé és una de les dues parts integrants del binomi format per ell i Tintín, el seu personatge i, en certa manera, alter ego.

Són dues cares de la mateixa moneda de la que, amb els anys, quan els tintíns han esdevingut objectes de culte, n?hem anat sabent coses de tota mena: la biografia del belga Georges Remi, els seus inicis, l?evolució de Tintín, de Milú, la consolidació del personatge i del seu nucli dur de relacions, format pel capità Haddock, el professor Tornassol, Hernàndez i Fernàndez, Nèstor i el reguitzell d?ocasionals, bons i dolents, que formen part d?aquest particular univers creatiu: la Castafiore, en Rastapopoulos, el general Alcàzar, Txang, en Serafín Latón, els tutti quanti i els referents de tots plegats amb la realitat que els va fer néixer.

Georges Remi, reconvertit en Hergé, va crear un univers viu i versemblant i el va situar de ple en el seu temps. El producte resultant ha estat que els tintins són, avui, el gran retrat interpretatiu de la història i de la vida del segle vint des de les vivències del seu protagonista, un personatge de mirada neta, transparent i desacomplexada respecte dels prejudicis del món dels adults.

Tintín és un periodista que mai no ha escrit ni una sola ratlla i que té l?atractiu de viure les més diverses aventures arreu del món relacionades amb els conflictes, els problemes i les característiques que han configurat el segle. És un personatge modern, en bona part, perquè la seva professió és moderna; utilitza els mitjans de transport i locomoció producte de l?època ? els diferents tipus de vaixells, els trens, els automòbils, les motos, les bicicletes- i va a raure a països ?o a situacions- on passen coses en les que es troba embolicat, i sempre se?n surt. És un periodista viatger, sempre a punt d?arribar-se allà on hi ha la notícia que el conduirà a l?aventura i a l?èxit final. Un èxit que viu amb la senzillesa i la discreció que les circumstàncies li permeten.

Les dues dotzenes d?àlbums de les aventures de Tintín que Hergé va publicar entre 1930 i 1986 formen part avui dels grans referents de la població europea. Els llibres gairebé sempre es troben en llista d?espera a les biblioteques, demanats per joves de totes les edats. Són llibres que s?han llegit un cop i es rellegeixen moltes vegades. Hi ha qui se?n sap fragments i frases de memòria. Són moltes les famílies que guarden bons records de l?època en que anaven entrant els tintints, a mesura que la barcelonina Editorial Juventud els anava publicant. Compto amb algunes experiències tintinaires perquè ja fa la feredat d?unes quatre dècades que vaig llegir el primer àlbum, El tresor de Rackham el Roig. De primer van arribar editats en castellà, i és per això que, a casa, van fer fortuna expressions com ?Un chorrito, una lágrima? (Haddock servint-se el whisky; nosaltres gasosa, coca-cola i, més endavant, cava), o ?Qué gusto da sentirse limpio? (en Milú després de remullar-se per treure?s de sobre el fang; nosaltres sortint de la dutxa després d?arribar de la platja plenes de sorra i de calor). Més tard ja vam passar als ?Mil milions de llamps i trons? i al “llamp de rellamp?, entre altres expressions que han fet fortuna.

Dels amics i coneguts també en puc contar unes quantes. Com el propòsit de reunir en una sola llista tots els improperis del capità Haddock, que va tenir dues germanes entretingudes un parell de setmanes passant revista sistemàticament a tots els àlbums. O aquella nena que era quieteta i bufona però quan s?enravinava era tant tossuda i rabiüda que el seu pare li deia ?Abdallah refotut?. N?hi ha que s?han fet regalar la col.lecció dels àlbums sencera com a present de noces. En conec uns que de poc no perden l?avió perquè anaven cercant l?Hotel Cornavin vora l?estació de Ginebra, on hi ha un Tintin de mida natural al costat de la porta; venien seguint la ruta de L’afer Tornassol a la vora el llac des de Lausana a Ginebra. Aquest estiu passat uns altres que viatjaven entre Liubljana, Duvrovnik i Mostar feien càbales sobre Sildàvia i Bordúria, els bigotis d?en Pletzki-Glasz i el sinistre Müsstler. I sé d’una senyora que va ser presa d?un atac de riure en plena representació d?òpera al sentir els compassos de l?ària de les joies del Faust de Gounod escoltant una Montserrat Caballé clavada a Bianca Castafiore, el rossinyol milanès. En fi, he contemplat la reproducció del coet a la lluna sobre la taula de vidre d?un alt executiu d’empresa, i el fetitx de L’orella escapçada al bufet d?una casa de senyors.

Hem vist el món segons Tintín. Vam veure que el coet de la lluna d?Armstrong, Aldrin i Collins s?assemblava molt al de Objectiu: la lluna; vam conèixer l?esplendor dels inques a El temple del Sol ; els conflictes dels Balcans i l?Europa d?entreguerres amb El ceptre d’Ottokar; els paisatges nevats perpètuament i els monjos que graviten a Tintín al Tibet ; l?itnerior de les piràmides a Les cigarretes del Faraó; la Xina colonitzada a El lotus blau? sempre de la mà d?un periodista d?investigació que se?n surt de totes com aquell qui no fa res. La història i les vivències la del segle als llibres d?en Tintín no són pas versions necessàriament contradictòries.

No hi haurà prou monuments, bestsèlers i rècords de lectura que donin a l?abast per tal de situar el valor universal de Tintín en tota la seva grandesa. L?extensa bibliografia sobre el personatge, els webs que li dediquen, els adeptes amb què compta i l?atractiu de la relectura dels àlbums manifesten que aquesta és una manera de veure el món que ja forma part d?una manera d?entendre la civilització.

Publicat a “El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges, 26 de maig de 2007

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!