Quadern de Terramar

El títol és d?abast còsmic, com còsmica és l?ambició i la il.lusió que Baltasar Porcel ha manifestat al llarg de la seva densa obra literària. Per celebrar-la i per festejar els setanta anys de plenitud de l?escriptor, la Fundació Caixa de Catalunya ha convocat uns ?Diàlegs a la Pedrera? coordinats per Sergio Vila-Sanjuán, Joaquim Palau i Àlex Susanna.

Estructurats en quatre taules rodones, una lectura literària a càrrec de Josep M.Pou i una entrevista de Josep Cuní a Baltasar Porcel, s?hi han tractat ?El món narratiu?, amb Tahar Ben Jelloun, Miquel de Palol i Carme Riera, amb Àlex Susanna de moderador; ?Porcel i la nova narrativa catalana?, amb Sebastià Alzamora, Emili Rosales i Toni Sala moderats per Fèlix Riera; ?El periodista, el crític d?art i el viatger?, per Xavier Pla, Vinyet Panyella i Salvador Sostres respectivament, i amb Sergio Vila-Sanjuán de moderador, i ?El pensament de Baltasar Porcel? segons Enric Juliana, Julià de Jòdar i Antoni Puigverd, moderats per Joaquim Palau. Ha estat un programa compacte i complet en el qual han pres part escriptors, editors i periodistes i que ha estat seguit per un públic nombrós, heterodox, interessat i coneixedor de l?obra porcel.liana. L?oportuna edició de la fotobiografia elaborada per Antoni M. Planas i Sanjosé, Baltasar Porcel. La primavera i la tardor, editada per l?Institut d?Estudis Baleàrics, arrodoneix visualment l?aportació polièdrica teixida pels participants.

El simposi de la Fundació de la Caixa de Catalunya ha estat pioner, el primer monogràfic que s?ha dedicat a Porcel al cap de quaranta-sis anys ininterromputs de la seva dedicació a les lletres catalanes. S?ha plantejat, a més, des d?una visió de conjunt que ha tingut l?habilitat i l?oportunitat d?introduir-hi qüestions com és la del seu mestratge en les noves generacions de novel.listes i prosistes, o la seva aportació a l?univers del pensament i de la reflexió crítica.

Són aquests aspectes els que constitueixen interessants aportacions per a un més apli coneixement de l?obra de l?escriptor i que incideixen en la necessitat de reorientar l?estudi del sistema literari català, ara mateix ancorat en una codificació excessivament esquifida i encotillada. Tot el contrari del que és l?obra literària de Porcel, íntegrament escrita en llengua catalana i d?un abast que depassa convencions i límits. És evident que el sector acadèmic està en deute amb l?escriptor, però a les universitats catalanes, com vaig sentir comentar amb finíssima ironia, perquè es doni entrada a un escriptor ha d?estar mort de dos-cents anys. Afortunadament i trencant la inèrcia del tòpic, la Universitat de les Illes Balears va anunciar recentment que el proper mes de novembre celebrarà unes importants jornades d?estudi de Baltasar Porcel. Seran les primeres del medi acadèmic.

El món, en tot el seu abast, és el gran escenari creatiu i reflexiu de Baltasar Porcel. La seva contemplació, sigui des del porxo emblanquinat de Sant Telm, des de la sabana de l?Àfrica negra, des de la Xina sempre misteriosa, des de les sales de qualsevol museu o exposició, o des de l?illa siciliana que hostatja una de les estàtues gregues més belles, des d?on sigui, és contemplació des de la placidesa, l?enigma, el neguit, la convulsió o l?apassionament provocat per la intensitat de la bellesa. O de tots aquests sentiments, i encara més. L?obra que en sorgeix és el fruit de la creativitat, el somni i la il.lusió, les motivacions més profundes de la seva obra.

Des del terreny de les idees i els seus coneixements artístics vaig intentar descriure-ho amb un títol metafòric, ?Entre Alexandre i Pisanello?, símbols respectivament de l?ambició i la il.lusió, la grandesa i la tendresa, l?equilibri intern del magma.

Publicat a “El Marge Llarg”, L’Eco de Sitges, , 2 de juny de 2007

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!