Quadern de Terramar

No sé fins a quin punt podrà gaudir dels fastos commemoratius de rigor, però se?ls mereix tots. El 2007 el senyor Esteve compleix cent anys i continua essent un referent, per bé que la seva popularitat ja no és el que era.

Com tots els arquetipus, el senyor Esteve es deu als personatges de carn i ossos que el seu creador va voler immortalitzar per explicar una determinada manera de viure i d?entendre la vida, que era la que ell havia viscut de petit amb l?avi Jaume, al número 37 del carrer Princesa de Barcelona, al cor del barri de Ribera. Una casa que encara hi és, prop de la qual s?hi va reinstal.lar fa pocs anys el bust de Rusiñol, obra de l?escultor Clarasó.

L’Auca del Senyor Esteve, obra centenària des d?aquest any de 2007, ofereix la doble lectura de constituir el referent de la infantesa i primera joventut del seu autor i l?elegia d?una Barcelona definitivament acabada, de la que Rusiñol i els homes del Modernisme -i els del Noucentisme?- n?eren fills.

L’Auca… és un dels dos grans bestsèlers de Santiago Rusiñol; l?altre, per raons ben diferents, és L’Illa de la Calma(1913). Totes dues obres han estat objecte d?un munió d?edicions. La primera, per raons d?èxit literari i escenogràfic, i els darrers anys gràcies al fet d?haver estat lectura obligatòria, de les poques en què segurament els escolars no s?han avorrit ni han fet grans ganyotes d?estranyesa. L’Illa de la Calma ho ha estat per raons, diem-ne, turístiques; conserva el seu poder d?atracció perquè Rusiñol va saber copsar i transmetre com ben pocs un determinat esperit de l?Illa i el seu imaginari col.lectiu.

Rusiñol va emprendre la redacció de L’Auca del Senyor Esteve a Sóller la tardor de 1906, després d?haver escrit, també a Mallorca, el drama La Mare(1907). Quan va tornar a Barcelona després d?aquella estada, el diari mallorquí La Almudaina comentava l?activitat que l?artista havia portat a terme ?eren els anys en què pintava de dia i escrivia quan es feia fosc-, i donava la primícia que ?? tiene a punto de terminar una novela basada en una de las industrias catalanas más comunes y triviales de la vida que llevará por título Vetas y fils?. Del vetes-i-fils a L’Auca poc se n?hi va anar, o gens. Sabrem més coses concretes sobre la gènesi d?aquesta obra el proper mes d?abril, durant el Col.loqui Internacional sobre ?Santiago Rusiñol, del Modernisme al Noucentisme?, que organitza la Societat Catalana de Llengua i Literatura-Institut d?Estudis Catalans, en col.laboració amb L?Any Rusiñol. El 1912 Rusiñol en va escriure la versió teatral destinada a ser estrenada pel Sindicat d?Autors Catalans, que la va desestimar per raons pressupostàries. No va ser fins el 1917 que l?estrena es va fer realitat al Teatre Victòria, al Paral.lel, una nit brillant a la que seguí una llarga temporada d?èxit clamorós. I si la novel.la, la centenària, constitueix el fonament creatiu i literari, l?obra teatral dóna vida i moviment en viu i en directe a tot un món, entranyable i multicolor, d?una vitalitat extraordinària, que ja només existia en el record del seu autor.

Amb un to ben allunyat de les anteriors evocacions autobiogràfiques de Anant pel món(1895) o Fulls de la vida(1898), L’Auca del Senyor Esteve és la primera i única recapitulació autobiogràfica de la infantesa i la joventut de l?artista explicada des de l?altre cantó, des del si de la vida familiar del Senyor Esteve, el ?botiguer de Ribera? en qui Rusiñol homenatjava el seu avi, Jaume Rusiñol i Bosch, el fundador de a nissaga. El nét, el Ramonet escultor de la novel.la, segueix de ben a la vora les passes del nen Santiago, tant a l?escola de primeres lletres del Senyor Quim fins les corredisses pels glacis polsegosos de la Ciutadella en enderroc. La indústria i l?art, tan properes i tan distants a la vegada, fan la pau definitivament quan en Ramonet reconeix que podrà fer d?artista gràcies a les ?cinc generacions d?homes pràctics? personificats en el darrer moment del senyor Esteve, i així ho reconeix en la frase lapidària que clou la novel.la: ?En faré perquè ell paga el marbre?.

La mirada de Rusiñol és d?una tendresa irònica, i la d?un pintor que sap dels colors de tot un barri quan era el cor de Barcelona. L’Auca és la primera gran visió barcelonina de l?artista, una descripció acolorida i elegíaca que denota la complexitat afectiva que sentia vers la ciutat de la infantesa en vies de la transformació irreversible que l?artista ja únicament podia transmetre des de l?evocació i des del record.

http://scll.iec.cat
Article publicat a “El Marge Llarg” de L’Eco de Sitges, 14.I.2006

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!