vins que estimo (VqE)
vins de proximitat, vins per assaborir
L’Arnot 2012: qui va dir que un bon vi havia de ser car?
Vi negre jove
DO Terra Alta
Batea
Celler: La Botera
Raïm: 50% garnatxa negra, 50% sirà
Preu aproximat: 2,80 euros
Web: http://www.labotera.com/
Comentari:
En més d’un ocasió ens hem referit a Batea com un dels municipis més interessants de la Terra Alta, des del punt de vista vitícola, degut a l’activitat d’un nombrós grup de petits cellers que ofereixen propostes de gran vàlua. En aquest marc, La Botera està sent un dels cellers que mostra una progressió més evident en els darrers temps, com es pot apreciar, per exemple, en el seu esplèndid web. Pel que fa a L’Arnot, es tracta d’un vi jove molt ben elaborat que possiblement us recordarà el riojà “Milflores”, tot i algunes diferències com ara el seu diferent cupatge. Un vi que, per sota dels tres euros, arrasa pel que fa a la relació qualitat/preu.Semànticament, de la consulta del diccionari català-valencià-balear es desprèn que l’arnot, un vocable molt estés a la Terra Alta i el Matarranya, és una mena de recipient de pela de suro per a fer sortir el vi del cup i fer-lo passar a un altre recipient.
L’Arnot és una proposta basada en la gràcia lleugera d’un vi jove. Un vi que és una llaminadura per l’abundant presència de fruita madura, tot i que ofereix tannicitat i nervi suficients per a no ser considerat lleuger o fràgil en excès.
Pel que fa a l’elaboració, les dues varietats seleccionades, conreades en terrenys de panal, es vinifiquen conjuntament i fermenten a temperatura controlada entre 18 i 20ºC. Aquest procés es realitza encara en trulls, dipòsits subterranis que han estat equipats per a la fermentació.
La filosofia d’aquest vi probablement evocarà la factura del conegut “Milflores” de la Rioja Alabesa. Encara que les comparacions són odioses, de vegades són positives per a ajudar a conèixer un vi. I, en aquest cas, val a dir que L’Arnot no surt gens malparat.
Les semblances entre els dos vins, almenys sota el nostre modest criteri, són importants. En ambdòs casos, de la mateixa que hi ha vins rosats que tiren cap a negres, aquests són vins negres que recorden els rosats. Comparteixen els dos característiques com la joventut, el tacte suau i amable, la fruita abundant, les aromes intenses …, que contrasten amb altres factors totalment diferenciats, com la composició varietal (tempranillo o ull de llebre, en un cas, i garnatxa negra i sirà, en l’altre), o la influència geogràfica i climàtica del vinyer (continental amb influència atlàntica, en un cas, i meridional i mediterrani en l’altre).
L’Arnot no es mostra
tan summament floral o lleuger com el “Milflores” i, a banda de la fruita vermella (maduixa, gerds), hi és també força perceptible la presència de fruits negres i notes vegetals, com la regalèssia. Disposa també de més carnositat i estructura, la qual cosa permet una possibilitat de combinació gastronòmica més àmplia.
Un treball que s’evidencia en la bona acidesa aconseguida, o en un alcohol ben integrat que neteja la boca, particularment remarcable en un estiu com el de 2012, extremadament sec i calorós, i que probablement va obligar a anticipar la collita del raïm, deixant mínimes notes de verdor.
En definitiva, un plantejament senzill, que no pas fàcil, que el fa sincerament meritori.
Nota de tast. Color rubí cirera intens, voraviu violaci. Capa mitjana. Aromes intensos i nets. Fruits vermells i negres. Regalèssia. Lleuger però amb certa estructura i carnositat que omple la boca. Afruitat. Equilibrada acidesa. Notes de verdor discretes. Suau, força llarg. Molt agradable.
Data de tast: abril/maig 2013
Valoració Vins que Estimo: Excel·lent 9/10
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!