Viníssim

Me’l van regalar, després d’una de les meves diatribes sobre els vins de “parket” i l’excessiva presència de la fusta als vins moderns. I …

Vi: Iohannes 2007, Juvé&Camps

DO: Penedés

Raïm: Cabernet Sauvignon 75%, Merlot 25%. Avui no parlarem de la tipicitat extrema d’aquestes varietats, avui no toca.  

Elaboració: verema manual, maceració en fred, llevats artificials i un envelliment de 13 mesos en bótes de roure francès noves, una fusta de “primera”.

Grau:14º

Preu: 30€

Tast: color i llàgrima magnífics, cobert de capa; nas imponent, potent i especiat la bóta és collonuda, de les bones, hi trobem tots els aromes especiats que defineixen els torrats de roure francès, I! … Notes més dolces provinents de la fruita; sorpresa i desilusió a la vegada. En boca et dona el que el nas prometia, molta estructura, un taní notable i elegant i TOTA la dolçor que els terciaris no han matat. És que el raïm era bo, molt bo, perquè l’han malbaratat així?

Glopets: el vaig tastar amb els meus pares.”És bo nen, però és un vi “gruixut” Mira que fa temps que els treballo el paladar, però els Riojas han fet molt mal. Vaig decidir tastar-lo amb ells perquè sé que els vins carregats de fusta no els desagraden. No anava errat. Però em sembla que els hauria agradat més si la fusta hagués maltractat més el raïm. Un vi més prim, més tou. I parlant dels vins que sortosament em van ensenyar a beure a casa, llanço una pregunta: perquè els darrers Burdeus que he tastat em recorden tant el vins de Rioja? No en el gust, és clar, si no en el concepte de vi.

Tampoc anaven errats els que me’l van regalar “… tu que parles de vins i fustes, tasta aquest que ha guanyat la champions del roure…”. La meva sorpresa és que el vi m’ha agradat més del que em pensava. El raïm era bo, molt bo. Llavors perquè aquesta obssesió per amagar-lo?  

Amb el canvi de bótes velles per fusta nova hi vam guanyar tots. Però tots van començar a fer trampa “… on no arribi el vi hi arribarà la bóta..”. Vins de “parket” i després va arribar el “Parker” i ho vam acabar d’espatllar, i així fins ara.  Una sort de dictadura.

No rebutjo els flaires dels terciaris de l’envelliment, però m’agrada que aquests reflecteixin l’evolució del raïm, del vi,  no el preu que han pagat per la fusta. Amb diners tothom es pot pagar un Mercedes. 

Llegia recentment a un bloc de vins de referència que arrel dels “magnífics” del Priorat a la DOQ es van posar tots a fer el mateix perfil de vi, molt bons i ell no ho diu, però jo sí: massa semblants. El paper de les fustes en tot plegat és clau, el rol uniformador que han imposat més encara.

Parlen a l’apunt d’un Priorat 3.0 en el qual hi ha vins que trenquen aquesta tendència. Comenta que estant sortint Priorats molt més singulars i diferenciats, evidentment menciona vins d’entre “primera” i “hors categorie”. Pels que no els tastarem mai, el poble ras, el que ja estem gaudint i gaudirem en el futur són Priorats amb molta més fruita, més senzills potser, però també més barats perquè els “recents” petits elaboradors – gent amb vinya pròpia que ja s’han cansat de vendre raïm- ens estalviaran en les bótes que ens surten tant cares a la boca i a la butxaca. Temps al temps.

Moltes coses cauran com fruita madura. Paciència som en temps de verema.

Apa!  Que avui he ben buidat el pap. És que al d’Arenys ens va la “canya” en tenim els rials plens. 

Salut,