Aquell dia 16, en acabar el ple, llegia aquesta piulada de Carles Puigdemont: “KRLS:
Els socis d’ERC voten en contra de la seva proposta. Nosaltres ens
hem abstingut. #parlament
7:18pm, Jul 16 from TwitterGadget”.
Vuit dies després, el partit decideix fer allò que no van voler votar. Per què? Perquè ho proposava Esquerra? En el seu moment li ho vaig voler preguntar: “xaviermir:
@KRLS I per què us heu abstingut?
Què hi ha que no us agradi? #parlament
7:21pm, Jul 16 from HootSuite”
Però em va respondre Joan Raventós: “joanraventosp:
@xaviermir perquè això forma
part d”un programa electoral al qual ningú encara no l’ha sotmès a la
consideració de l’electorat.
9:37pm, Jul 16 from Twitter for BlackBerry®”.
Jo no entenia la resposta: “xaviermir:
@joanraventosp No es pot
votar una proposta si forma part d’un programa electoral? I si no en
forma part sí?
9:41pm, Jul 16 from HootSuite”.
Rèplica: “joanraventosp:
@xaviermir jo crec que si
que un és un pot votar si en forma part Però primer cal saber quin
recolzament te per la ciutadania.
9:45pm, Jul 16 from Twitter for BlackBerry®”
I el debat va continuar així: “xaviermir:
@joanraventosp Estem
parlant d’una resolució que es vota al Parlament, no pas d’un programa
electoral.
9:50pm, Jul 16 from HootSuite” / “joanraventosp:
@xaviermir si, Però el
nostre compromís era de donar recolzament a la proposta que sorgís del
govern o del seu president
10:32pm, Jul 16 from Twitter for BlackBerry®” / “xaviermir:
@joanraventosp I ho heu
fet. Molt bé. Però no podíeu donar suport TAMBÉ a la resolució d’ERC?
10:34pm, Jul 16 from HootSuite”
Resposta final: “joanraventosp:
@xaviermir s’ha volgut posar
l’èmfasi amb l’aspecte unitari”
Esquerra va tenir, certament, una resposta evasiva quan es va formular la crida a la Solidaritat Catalana per la Independència, en el sentit que va dir que no hi entrava si CiU no ho feia. Però CiU també té una actitud igualment evasiva quan els demanem explicacions sobre el sentit del vot en alguns casos. I no són moments per a actituds evasives, em temo. Si tant CiU com Esquerra estan parlant del final de l’encaix de Catalunya a la Constitució espanyola, les diferències només poden ser en el qui, el quan i el com.
La política pot ser el joc de guanyar una posició de força de cara a unes negociacions. CiU, ara a l’oposició, busca aquesta posició de força i espero que sigui realment per liderar la transició cap a la independència. Tanmateix, si algun llegat ens han deixat aquests darrers anys de zapaterisme és la conclusió clara que en temes seriosos no s’hi val a fer promeses, que cal mostrar les cartes. Mentre CiU no mostri un full de ruta clar, amb terminis i propostes signades, jo continuo pensant que Esquerra, mentre esperem la concreció d’alguna altra força, és l’únic partit que vehicula al Parlament la voluntat d’independència del país.
Però això darrer és una qüestió menor i de caràcter estrictament personal. El que ara convé subratllar és que dues forces polítiques que ara sumen 69 escons estan disposades a iniciar la transició cap a una legalitat pròpia i que hi ha una tercera força en formació que també ho demana. Com a ciutadà independentista, em pregunto: si una coalició d’aquestes tres forces no és possible perquè cap de les tres no es refia de l’altra i perquè tothom vol guanyar la posició de força, no podrien asseure’s a parlar preservant cadascuna la seva identitat? No podríem acordar el full de ruta d’aquesta transició?
M’agradaria, i molt, que s’entenguessin els avantatges que tindria això de cara a la mobilització del vot independentista. I, en canvi, el risc que suposaria que la lluita política per la posició de força acabés repercutint en l’exasperació de l’electorat. És tan sols un prec d’un humil blocaire, però una cosa la tinc molt clara: si aquesta frustració s’acaba produint, qui l’hagi provocada passarà a la història i arrossegarà una mala consciència eterna que l’inhabilitarà per a qualsevol intent de lideratge.
FEU, TOTS PLEGATS, EL REFOTUT FAVOR D’ASSEURE-US A PARLAR!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em fa molta gràcia el teu “pragmatisme” completament acritic, quan es tracta de les forces independentistes.
Per un cantó no dubtes que erc és l’unica força independentista al parlament, i per tant fas valdre la idea del “vot útil”.
Però per una altra banda li atorgues un pes a SCI que, en la pràctica no té. SCI és, ara per ara, només una idea.
En canvi si que hi ha, de fa temps, forces independentistes amb asociats que paguen quota cada mes. I d’aquest no en parles. No existeixen.
En el teu panorama només hi ha dues opcions “pragmàtiques” la d’esquerra i la de SCI que ningú (ni tu!) saps de què va exactament.
Ara díguem:
– si SCI no funciona, a quí votaràs?
– i si funciona?
Deixeu de marejar la perdiu.
Si vols independencia: vota independència.
Si penses votar erc, per què creus que són els únics que ho poden aconsguir, doncs molt bé.
Però si vols ser pragmàtic ho has de ser SEMPRE.
El que existeix, s’ha de reconèixer.
I el que no existeix, NO EXISTEIX.
D’altra forma l’únic que s’aconseguiex és dividir i marejar. I vull pensar que no és això el que vols fer, oi??
Només un enfonsament electoral i una debacle del PSOE a Catalunya farà que CiU perdi la por a la independència i se’n declari obertament partidari.
Si, a dia de avui, CiU no es declara obertament independetista és, NOMES, perque té por de perdre vots en favor de PSOE o de PP. Aquesta és l’UNICA causa.
Un cop constatat que el PP no té res a pelar a Catalunya, ens queda el PSOE com a últim escull.
Si el PSOE treiés, posem per cas, 25 escons, el reconeixement independentista per part de CiU seria inminent.
Per això, jo demano que a l’hora de votar pensem, tots plegats, en què pot fer més mal al PSOE.
A més d’empenta i coratge també cal ser intel·ligents.
P.D Què patetètic arriba a ser Montilla defensant Zapatero. Pobret ! No s’adona que ell solet s’està enfonsant en el vaixell del PSOE.
He seguit les respostes de KRLS, i mentre no parlin clar només els veig com a perill, el mateix si parlen d’independència que si parlen de dret, calendari o el que fos. Han embrutit molt conceptes i mots, i veig que la cosa continua igual (l’aire és molt revelador, i les respostes esquivant també)
silviamartinez gens de credibilitat, @ciu, l’ambigüitat en les paraules sí que és definitiva definitòria i més amb la vostra tradició.. i la barbeta de ZP?
27 minutes ago
via HootSuite
Fins que no parlin clar i net, no m’en refio, i més aviat em temo que facin campanya contra la independència, conscients o volgudament irresponsables i abstinguts, tant se val, la responsabilitat la tenen per història, present i futur. Al Parlament, a ajuntaments també ha dit que no a la transició cap a la independència, això són fets i accions, però…., i….
…l’apel·lació de KRLS a promeses (com a fets i accions, ….impressionant) no val de res. He vist en les respostes un tarannà semblant al de Zapatero ahir venint a tocar-los la barbeta (a CiU), si fa no fa com al 2005-2006, i sense resposta de la coalició catalana, que és el que aquest matí assenyalava com a punt interessant en saber que CiU tenien reunió. Res, buidor, la resta silenci o paraules buides, que és pitjor, esquivant des del plantejament i situació.
Sobre ERC trobo bé que vulgui forçar CiU, crec que això posaria la coalició per la independència a lloc. Perquè sinó, i vistes veus de CiU que encara parlen avui en termes de “deriva independentista” em temia un front de senys mal, molt malament entesos, i independentisme com a olla de grills. Crec que cal presentar una proposta de coalició honesta, ben dibuixada i clara, i de moment no li he vist aquest component amb el que s’ha presentat, pot ser l’haurà de presentar ERC? Si ho fa, què diran els de la inèrcia (aquí i allà) que els voldrien desapareguts? ZP ja va llençar ahir la primera de la seva nova sèrie de pedres, i per aquí se l’utilitza, com? No he vist resposta. Poca seriositat. Xavier, insisteixo en que han de posar en marxa la teva idea de Sumem, clara i concisa.
Ja veurem com planteja la campanya CiU. Està clar que el millor es que sumin CiU, ERC i una tercera opció (si acaba quallant) la majoria absoluta. Veig que tu no comptes ICV, jo tampoc no hi compto gaire de moment. No vull que CiU tingui majoria absoluta, ja que sinó ho tindrem malament. Si han de pactar, CiU s’haurà de definir d’una vegada. Jo tinc clar que no hi haurà un nou tripartit encara que sumessin.
Abans de les eleccions no pactaran res. Ara han de guanyar-se la seva força a les urnes, legítim, però ho fan massa descaradament i de forma eticament dubtosa. Després els partits independentistes i CiU hauran de pactar el full de ruta. Confio que ho faran. Però primer cal que sumin la majoria absoluta entre tots. Com més gran la majoria millor de cara a la representativitat de la proclamació de la independència. Per això jo veig molt pisitiva una nova opció independentista (encara que potser no la voti).
Repeteixo abans de les eleccions crec que no ho faran, per les seves curtes mirades. De cara a la societat si seria molt bo i clarificador. Si tinguessin més categoria com a polítics ho farien!
Jo humilment també els demano als polítics, si realment penseu en el millor per aquest país, prepareu un full de ruta i feu-lo públic.
Benvolgut Xavier: ja veus que darrerament entro sovint al teu bloc per a dir-hi la meva.
Ara seré més clar.
La MAJORIA immensa de Catalunya NO ÉS INDEPENDENTISTA. Els independentistes som entre un 16 i un 20%.
Però què està passant ara?
Doncs que els catalans que volen la Unió amb Espanya,siguin federalistes o confederalistes o plurinacionals. han arribat a un punt on la seva idea ha estat descartada per Espanya amb 14 repeticions de la “unitat nacional i indivisible”.Jo insisteixo molt en la paraula Unió i Unitat,i les diferencio de manera molt clara,perquè es fa molt entenedor. Espanya s’entén com unitat i Catalunya vol la unió.
Així doncs, la Solidaritat Catalana no té més mercat que l’independentisme.Votants d’ERC (no gaires,els que corresponen a una escissió com Rcat i poc més) i votants de CiU que sí que són independentistes.Tot plegat d’entre aquest 16 i 20%.
El moment polític on hem arribat és el que obliga a la MAJORIA NO INDEPENDENTISTA a posicionar-se entre l’unitarisme espanyol (que no pas unionisme,que Espanya no admet unions de pobles interns) i l’unionisme europeu (la unió amb Europa,Espanya inclosa). I aquesta batalla no es guanya d’un dia per l’altra. Sense el PSC que accepti un referèndum,passarà com a les consultes sobiranistes: no hi ha quòrum. Es el PSC el principal partit que s’ha de decidir. I és normal que si ténen un daltabaix internament comencin a preguntar-se i donar respostes.
Les enquestes diuen que si es posa la disjuntiva al catalans en un referèndum independentista,el podem guanyar. Però hem de ser conscients que aquesta NO és la voluntat majoritària sinó que hi són empesos per l’actitud i la concepció de l’Espanya unitarista.
En el procés que hem començat ara, qui toca moure fitxa són els votants del PSC sobretot i de la meitat de CiU que tampoc es mulla ni en les consultes independentistes. Hem de ser conscients d’aquesta realitat per a saber què és el que més ens interessa per arribar a l’acord polític de convocatòria d’un referèndum.
La Crida de Laporta,Rcat,etc, jo la veig condemnada al fracàs.No podran condicionar a CiU i,a més,exclouen el PSC sense el qual no hi ha referèndum viable. La situació va a favor d’un creixement de l’independentisme (d’aquí que CiU faci la puta i la ramoneta per no perdre electors cap a Laporta). Però hauria de ser ERC la gran beneficiada: han governat amb el PSC i només un magnífic resultat d’ERC podria obligar el PSC. Jo no crec que el panorama polític català tingui canvis profunds encara,tot i que sí tendències. Crec que l’arribada del PP a La Moncloa el 2012 fins el 2018 sí que poden marcar un punt i a part: a Catalunya no s’accepta la sobirania del PP sobre el nostre país.I això sí que és una majoria aplastant i la clau possible d’un referfèndum avalat pel conjunt dels partit i la ciutadania.
Xavier, hi ha quelcom que s’intueix que s’apropa i per la qual cosa molts delim, però, en aquest context de retallades a tort i a dret, de manifestacions de flirtejos amb l’independentisme dels Maragall, …; en aquest context, què ens preparen ells? Per on ens sortiran els espanyols? De moment ens ho posen fàcil, però … Voleu dir que no mobilitzaran més el seu pes? Quan serà el moment? Només tenen la “roja”? Sí, d’arguments cap o zero, però de maquinacions, tantes com es vulgui. Per on els esperem?
Un cop més, l’excusa de la “unitat”. En aquest país, quan es parla d’això, a la pràctica, acaba significant “renúncia”.
Si Ciu no, doncs que torni a guanyar el Montilla i companyía amb els suposats independentistes d’ERC. Ells van pactar, ells van oposar-se a la majoria del poble. Estem pitjor que fa 15 anys.
Doneu nomès joc als espanyols, ah això si d’esquerra…
Ho diu un ex- ERC