El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
“Potser no anem mai enlloc i amb prou feines aconseguim un centre de gravetat, petit , quasi sense matèria, des d’on oscil·lem lleugerament a banda i banda d’un espai infinit, com una parpella perplexa d’infant davant d’un món massa gran i complex, que ens aclapara i espanta.
Des del petit punt on sóc em moc suficientment per veure coses d’un costat i l’altre. Algunes d’aquestes coses són les que vull compartir, un paisatge, una idea, una mirada, una paraula, un poema, un pansiment, un calfred, un enuig.
Les bones estones que passo tafanejant els blocs de tots , com fulles d’herba fresca, com un xiuxiueig de converses esparses a un bar, el seu caràcter efímer, la seva semblança a la consumició d’una fruita que t’agrada o d’un cafè, m’han encoratjat a iniciar les meves petites oscil·lacions i a perdre la por a la informàtica. Hi ha alguna cosa de rebel en tot això , alguna cosa que s’escapa a les normes i al control, i això també m’agrada. Desig continuar oscil·lant amb goig i poder-ho compartir periòdicament”.
Aquestes van ser les meves primeres paraules al bloc , una horabaixa que començava la tardor, o la primavera d’hivern, que és també un nom encertat, l’any 2006.
Encara tinc empenta per continuar, empenta i em plau. Tot han estat guanys: amics, llibertat, comentaris enriquidors, coneixements diferents que em mancaven, opinions, construcció del meu país real-virtual independent i català, sense pors ni violències, naturalment, com creix l’herba al prat i llisquen les gotes de pluja pel finestral. Així m’he trobat jo, així he compartit amb vosaltres…
Tres anys de bloc, complesc avui. Gràcies
373 posts-mirades-calfreds, 3. 397 comentaris – vostres i meus – que han relligat belles amistats i entranyables, 64.118 visites a la portada, 96.386 visites a les entrades…és un dir, però et fa pensar ni que només siguin un 10% que hi han entrat volgudament, mai m’hagués pogut comunicar ni tenir tantes lectures, val a dir que hi ha un anhel d’escriure, una passió que cal acomplir…
60 i pico d’enllaços a altres blocs i webs que m’agrada visitar de tant en tant o amb freqüència obsessiva…segons estic o estan.
Tot un guster.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Col·lega plaguetera, això no és més que un començament! Tres anys no són res!
Però pots estar segura que són un fonament contra l’oblit, contra la desaparició, efímer fonament. I tan humà.
Res, estic un poc tardoral, ja ho veus, i encara acabaré fent un sonet a les fulles que no volen caure dels arbres, les perennes. Et desig coratge, energia, feina de llengua i d’amistat, feina de viure, desmort, lluita contra la caducitat. No amollis mai el “bloc”, la “plagueta”, les oscil·lacions! (et dedicaré un post que es titularà Oscil·lacions perennes)
Dues besades i una rosa quasi blanca xopa que vaig veure a Vic.
Biel
Victòria i Biel, dos blocs de referenci, descobrir i resseguir les paraules posades damunt els vostres escrits, són com les gotes de pluja lliscant pel finestral, com la menja d’una fruita arrencada de l’arbre, com la placidesa de viure a la vora del nostre mar, com una nit de lluna plena enmig de l’estiu, com agafar un cargol que treu banya després de la pluja de tardor.
Moltes gràcies i a seguir el camí……
felicitats…! Una per cada dia d’aquests tres anys de petites i grans oscil.lacions!
Per molts anys, Victòria.
Una abraçada
… és tot nooooooooooooostre, Victòria. Per molts d’anys i per moltes d’oscil·lacions!
per molts anys! Jo els faig a l’abril
Gracis per tot. Sé que no et fa gràcia que mallorquinitze la forma d’agraïment, que gairebé mai no uses al bloc. Prent-ho com a aproximació familiar.
Gracis AMIGA !
Una besadeta.
Victòria,
Gràcies per alegrar-nos a tots i per veure la bellesa en cada bri d’herba, en els núvols de pluja o en cada ona de la mar.
Gràcies per l’amitat virtual en aquest món nostre de Vilaweb i per compartir desitjos i esperances mentre miravem el gegant del cel….
Enhorabona pel bloc…
Enric
Gràcies i endavant!
quina sort hem tingut…
un bes especial.
Quan vaig començar, no vaig trigar gaire a llegir uns comentaris signats per ‘Victòria’ i no sabia qui eres. De la virtualitat a una realitat. Quina sort !
A mí m’agrada aquest espai que ens mostres dia a dia amb mots, poesia, emocions i ara torno a fer un ‘copy and paste’ d’un dels teus comentaris ….
M’agrada molt : És una frase de molta validesa, subjectiva, és clar, però allò subjectiu és per a mi de gran valor, perquè darrera hi ha una persona que es compromet a dir: jo penso això, a mi m’agrada alló.
A mi m’agrada aquest espai verd que ens mostres, com un úter protector, i que a tu t’agradi. Bon dia.
La fotografia …… genial … ho aconseguirem.
Corro a acabar de fer ‘maleta’ i motxilla. Com deia una somerassa pollencina :
Tindré ‘mono’ de no llegir els apunts ……
Una besada de les grans.
Enhorabona, estimada! Com deia un haikú japonès, “les coses grans, només són grans; les coses petites, són grans de prop”. I en aquestes “petites oscil·lacions” això queda absolutament palès. Conviden a la proximitat. A les proximitats.
Gràcies per aquesta mirada nítida, cristal·lina, rodona, lleugera, agomboladora, falaguera, protectora, visionària, ferma i constant. Gràcies pel riu de paraules, pel degoteig, per l’evaporació de mots i sensacions, per les petites constel·lacions de cristall, fins i tot. Gràcies per totes les formes –líquides, sòlides i gasoses– que han agafat les paraules en aquest bloc.
I, sobretot, enhorabona per la valentia i el coratge d’escriure seguit seguit i mantenir-nos a tots a l’altre banda de l’esfera, rebent tendrament, aquestes petites oscil·lacions. Enhorabona, marona! Que puguin haver-n’hi moltes més, de paraules càlides.
Perquè llegir-te fa molt bona companyia, perquè el que escrius ens ajuda a recobrar tantes coses que no tenen preu i -per què no dir-ho?- també perquè ens hem ‘encarinyat’ amb tu: Per molts i bons anys, Victòria!
Per molts anys, els que ja han passat i per molts més, els que vindran…i nosaltres et continuarem gaudint.
Gràcies per la companyia, gràcies per ser-hi.
Com passa el temps!
Ha estat un plaer la teva amistat, afectuosa, inteligent i plena de complicitats.
I que duri!
Petó!
Des de Formentera, moltes felicitats.
Moltes felicitats. I per molts anus més que puguem llegir els teus deliciosos i poètics escrits.
Volia dir “per molts anys”, naturalment. Supose que ho has entés.
per on transitem i creixem, amb tu, amb els altres que passem i vivim les oscil·lacions d’una banda i banda del mar del nostre país que estimem digne, bell i etern a la nostra ànima. Salut i Desenvolupament humà! Petons!
El pèndol de les petites oscil·lacions! Jo també tenc un rellotge antic (però no és antic, un present als meus padris, només és de 1925!) un símbol de la persistència, molt i poc temps, com aquests 3 anys de bloc, donar corda sempre al rellotge, aquesta dèria d’escriure és terrible i alhora absurda i fantàstica, no he sabut mai per què ho faig, vint anys o més he romput tots es papers, i en canvi tot el que escrivim en el bloc no es pot rompre mai: aquesta tardor em sembla un bon moment per a pensar, com totes les passades tardors de la vida. El pèndol no es pot aturar! Endavant ses atxes! Salutacions cordials des dels límits de la terra!
Felicitats, pel bloc, per l’aniversari, per aconsseguir que un ritme obligui (penso en educació sensorial, entre altres coses.)
Tots els dies haguts i tots els dies que vindran, nous de trinca, per estrenar…
Els nombres creixen, es multipliquen, però queden empetitits per tanta bellesa que, dia rera dia, des d’aquest pèndol de les petites estimacions d’un cor enorme, ens regales.
Amb tot lo nostre cor, aquests que bateguen ben fort aqui al Montseny,
ENHORABONA, DOLÇA!!
M+D
i molts d’anys amb tan bona lletra!
Felicitats, Victoria, pel blog, l’aniversari, i més encara pel què es desprén de les emcionants paraules filla – mare. Tens l’essencial, tot. M’ al·legro molt de veure-ho. Una abraçada
Vaig trobar la María Dolça, vam parlar de tu, va estar contenta de tenir-ne noticia