Tots els matins del món hi ha espai per a la vida i per permetre aquell bocí de bogeria que a la fi no és més que coherència, al manco interna.
Un tast del que m’acompanya aquest matí entre llibres i records i un cel enrajolat de gris , poc llumios però seré.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i les tardes també, i les nits. I tots els dies del nou any i dels anys, que siguin lluminosos encara que el cel sigui gris.
Bona ventura!
Touché.
Les Suites per Cello Solo de Bach és la veu que m’acompanya, més íntima i profunda, de sempre, i m’acompanyarà fins a l’últim dels meus dies.
Tocat, de profundis.
THEME AND VARIATIONS ON CATALONIA… http://www.canfufluns.com
(Gràcies Johann, Pau i Victòria)