El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Persiana mallorquina o el joc de la llum
Avui he deixat que la llum m’arribes a la galta , al bescoll, als malucs, a les natges. Un frec suau com la mirada d’un que et vetlla, com l’aire que ens envolta. El finestral obert de bat a bat i el raig de sol que troba qui li fa front i només permet que hi entri la claror, però no t’enlluerna. Una claror que et cobreix i permet que et despertis poc a poc, cada membre pel seu compte, ara una alenada més fonda, ara un peu que s’allarga, després et tombes i arreplegues el llençol que t’has llevat de nit perquè embussava i t’aferres al coixí i t’escampes i a la fi obres els ulls i estàs contenta.
Quasi les vuit del matí. Has dormida una hora bona més que els dies feiners, t’alces i mires per la retxillera de la persiana, un dia blau i clar, tranquil. Les magranes han tornat fruits rodons, molt verdes i ben formades. Fa un bon estar, un bell viure. Et dutxes, l’aigua freda t’acaba de despertar. Vas a fer el cafè. Deixes que ell continuï dormint, la llum tranquil·la l’acarona. S’ha allargat i omple l’espai que moments abans me pertocava. M’agrada mirar-me’l, el meu company, tan conegut i de sobte un espectacle. S’aixecarà xiulant, probablement, o posarà la ràdio i sabré que s’ha llevat.
Quin invent la persiana mallorquina, preserva la intimitat, que no et vegin defora, que ningú pugui interrompre el teu descans i alhora marca el temps de la llum, s’ocupa de la temperatura, és de fusta sovint pintada de verd, els seus llistons – uns fixos, altres en moviment – són les parpelles de la cambra…. Mira per on avui he volgut fer-li un post a la persiana. Hi ha coses de cada dia que són les que te permeten una vida agradable i de vegades no te n’adones.
Me’n vaig a fer el cafè que ja el cos me’l demana.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquests invents del poble, poc coneguts, però tan senzills i ben pensats ! La persiana mallorquina, o podríem dir també del Mediterrani. Saviesa.
Jo vaig a esmorzar. La música i el silenci m’acompanyen. El cafè del matí ja l’he près de bon matí. Ara toca el segon …..
Bon dia !
Bon dia Victoria. Fa dies que penso en la teva persiana i va, i tu avui, en parles. Aquesta setmana he estat a Palma a casa d’un amic. Es una casa mallorquina amb les seves rajoles mallorquines, les seves parets blanques i les seves persianes blaves. M’agrada molt la fotografia i he dedicat molta estona i molts clics a una persiana en concret. Dona directament a un balco terrassa que mira de front al mar. La llum s’escola per les seves ratlles d’una manera meravellosa. Pel mati, cada mati de tots els que he estat alla, ha estat gairebe la primera imatge que he vist. El cafe del mati l’he fet dempeus descalc mirant-la, per travessar-la despres i dir bon dia a Palma.
Em pregunto si era la persiana la que em seduia o era la llum. Qui em tirava la canya? En fi Victoria, tinc ganes de que llegeixes els meus propers posts sobre ses illes. I he estat 4 dies pero m’han omplert d’al.legria i de bon humor.
Lloc de llum, les teves paraules.
Joc de llum,
adormida pell.
Besades.
Bon invent, la persiana mallorquina, també en el marc de la diversitat del món. I és que a Islàndia he pogut comprovar que de persianes, pràcticament, no en tenen: amb les cortines n’hi ha prou.
ens omple el cos d’una certa dosi d’energia solar i còsmica. Ens fa caliu, ens dóna una empenta al gaudi. Una abraçada!