El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
S’ha acabat setembre, som a mig octubre i ha plogut amb desmesura tota la nit. L’aigua ha allisat l’arena de la platja que ara és fina com una galta d’infant i ningú gosa tocar-la. Els grills canten rere els esculls. Anit Kingdinsky tocava al Jarana amb Azure Blue, un grup suec de música experimental electrònica i van omplir la sala de música i amistat.
El sol de migdia mig surt i s’amaga, és molt ben rebut..
Les magranes són de color coure i roges, tocades del sol de tardor, dolces i sucoses per dedins, amb un pinyolí amarg. Com el cor de les persones contenen emocions líquides i aspres records.
La tardor ens ve assenyada
…/…
Mirar per la finestra és una festa i passejar vora la mar torna a ser pau. Avui la mar era més arrissada, al capvespre s’ha esvalotada i ha omplert el passeig de sal i posidònia i ha cobert els encontorns de les roques i les platges d’esglaons foscos.
Dóna conhort que el dia 12 d’octubre no hagi res a celebrar que no sigui el sant d’una amiga i que a la fi, com la tardor, siguem més assenyats.
Imatge: La mar i la posidònia al Carnatge, de MVS
Magrana, de MFS
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Va ser un vetllada especial, on vam compartir experiències i sensacions ( i fins i tot un plegat d’instruments!), comunicant-nos amb un anglès matusser però tant mateix entenent-nos amb la nostre música. Des d’Estocolm cap a Palma i a la inversa, des de la quotidianitat cap a la globalitat. Una aferrada!
I que les músiques siguin bones, les magranes dolces i sucoses i la mar esvalotada. Talment la vida que vivim, i no la que ens volen fer viure.