Cal sortir més prest a fer el passeig d’horabaixa, perquè la llum ens mostra les ombres una hora abans i es fiquen frissosses a l’arquitectura de ciutat, com a un teatre d’ombres, que congrega la nit a corre cuita.
Yves Montand a l’Olympia recita i canta aquesta nostàlgica cançó que ell mateix va popularitzar a finals dels anys 40.
Us deix, amics i amigues, aquestes fulles de tardor efímeres que no tenen lloc a recer i cauen on el vent les empeny, si fa o no fa, com la fosca.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
molt, molt dolçament…quin vídeo més bonic, gràcies
Amable Victòria, les teves paraules són músiques que arriben de molt enfora i m’amaren amb els acords d’un vouverivou. Gràcies pels teus comentaris corals i amistosos: una joia. Besades voleiadisses. B.
Impagable cançó, impagable intèrpret, impagable temps…
Merci beaucoup…
Aquest senyor va ser un gran actor i un millor cantant. Uuf, aquesta cançó ….
De casualitat, una nit a Paris on vaig anar per una fira, sortint a sopar i després a prendre una copa, i no em preguntis on, de sobte després de la música d’un trio de jazz, un jove cantant francès ens va interpretar aquesta cançó ….. memorable!
Un gran record i … gràcies al teu apunt i a You Tube !