El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Hi ha una hora per a cada cosa i un moment per a cada estat
“Hi ha un hora en la qual els homes necessiten vents,
hi ha un hora per a les aigües del cel
per a les gotes de pluja, filles dels núvols”…
Píndar – Olímpica
Sí , hi ha una hora per a cada cosa i un moment per a cada estat i curolla.
Ha arribat l’hora de la tornada. Els vents favorables han dut la nau a port i he tornat, lleial, a Mallorca, a la meva mar petita, de butxaca, la que es veu de la riba estant.
He sentit la necessitat de reconéixer els racons, de constatar les garses amigues, els corbs marins i les gavines.
He pogut ensumar la camamilla borda i les savines, les algues roges, vives, i els esglaons, somorts, les algues com serrells de cabellera, blanques, cremades pel sol.
He mirat cap a la serra i als talls de marés de l’antiga cantera, mansió del vent i les falgueres. M’he omplert del mar blau i verd, i negre, dels blancalls d’escuma, del cel tallat en triangles “per les tisores dels avions”. La sentor de mar pertot… inoblidable.
Sí, he tornat a allò petit que em trobo cada dia, passejant vora la mar, talment intacte i viu, com sempre, m’esperava…
Us explicaré el viatge a l’inrevés, aquest viatge circular que va començar al port de Palma el 28 de maig i va acabar ahir també al port de Palma, encara tot guspires, reflexes d’aigua, colors amb volums diferents, persones, poemes, encontres, illes, paraules, déus i astres, mosaics, pintures, cançons i terrats, roba estesa, pluja, llambordes, magnòlies, lilàs i amics, fonts, places, teatres, captaires, tavernes, palaus, esglésies, dics, canals, campaniles, emperadors, amors impossibles, mercaders, vagues, treballadors, fàbriques, guetos, rius i jazz…
Ahir vam arribar. Constato la salut dels blocs, retrobo amics i me n’alegro. Ha estat magnífic el viatge en diversos sentits. Avui ja hem hagut d’anar a treballar. Ja us contaré tira-tira…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…….i ben tornada. La teva illa segueix al mateix lloc i t’estava esperant, i nosaltres
Està molt bé aquest post de retrobament, de constatar que tot és a lloc -i sobretot la teva mar petita, de butxaca, i l’illa calmosa- abans de començar-nos a delectar amb les notes de viatge.
Una besada de benvinguda.
…i gràcies per allargar la petita oscil·lació fins ací…
Llàstima que al port no vaig tindre temps de traure el mocador blanc i mirar la nau com partia.
La natura, el paisatge ens és fidel, lectors i lectores, amigues i amics també. Gaudirem del viatge … Una abraçada.
Un hora per marxar, un hora per tornar.
Quina alegria! Una gran abraçada, amiga!
El cercle de viure, i tot de guspires que en esclatar ens permeten intuïr altres dimensions.
Viatjar sempre ens ajuda veure’ns des de noves perspectives.
M’alegre que hages gaudit del viatge i del retorn. Se’t nota contenta i me n’alegre. Ja se’t trobava a faltar!!!
Tu tornes i nosaltres que ja enyoràvem les teves paraules, exclamem: Victòria!!
Tots estàvem pendents de la tornada, hi ha un buit que omplès com ningú. Una besada llarga.
…a aquest poble petit dels blocaires, dels veins amics.
Estic feliç, Victoria, que aquests dies t’hagin omplert de déus i astres, de totes aquestes coses belles, petites i bones que has hagut de Palma a Palma.
De nou ens retrovem, et retrovo.
La teva veu estimada y càlida.
Ja has tornat. Amb el teu escrit i comentaris, m’he passejat pel que tu has vist. Aquests dies volia clicar el teu bloc, però una veueta de dins em sortia per dir-me: Noooo! que està tancat per vacances!. Bé, un pelet tard però, venbinguda Victoria!.
Hola Victòria, quants dies com setmanes sense les nostres paraules dialogades… El viatge t’ha anat molt bé i me n’alegro. Tornes al teu cantó de mar. Una abraçada!