El pèndol de petites oscil·lacions

Quaranta nou anys de feina, des dels setze anys. Un dia son pare li digué, com ell explica, “democràticament” :  demà vens amb jo al forn, fins avui. Ens ha fet la vida dolça, feliç, al carrer Pelleteria a sa Calatrava, el pa de cada dia i els doblegats i ensaïmades de les festes, les panades, els cocarrois. Sense ell haguéssim perdut un bocí d’història. Tant de bo no ho fem.

Ara posa punt i final. Tanca les portes, es jubila. Dissabte va ser el darrer dia que va aixecar persiana enrotllable. Més de dos mil peces de cada casta per a lliurar als convidats. Abundància, generositat, el carrer tancat, sense circulació, per a que corri la gent, la música, els infants i l’aire, que el dia era xafogós.

Dissabte hi era tothom: les monges, els infants , els d’aquí i els de fora, els amics, els amants de la vida dolça, els badocs, nosaltres, la premsa. En Miquel va tenir una sorpresa especial, va venir Maria del Mar Bonet, amiga seva d’infància. Tot va ser dolç. El documental continua rodant-se amb naturalitat, ja s’han fet amics amb na Marta i en Marc.

L’endemà , però, va ser  tancat. Romandrà tancat, per sempre. Costa de dir, com d’altres comerços i artesans. Un poc més de fosca i menys caliu al carrer Pelleteria…

Ens queda el documental La vida dolça, les master class que ha promès fer, la porcella al forn, les delicatessen, per reviure allò que ha fet país i història com es fa el vertader país i la vertadera història, amb la feina de cada dia, amb el fer allò que hom sap fer el millor possible, amb la fidelitat a un mateix i a un poble, senzillament.

Per cert 131 mecenes s’han aconseguit fins ara, i 6.140 euros per a fer possible la financiació del documental i el que hi ha associat. Arriba que tot arriba i torna a començar, camins , dreceres, les ganes de viure…

Mentre tot un president de la Comunitat s’atreveix a dir no sé quin doi de la sopa boba en relació a les subvencions que han retallat a cultura i associacions sense ànim de lucre… Vergonya cavaller!, sense cultura i petit comerç no hi ha vida , sense llocs de feina, sanitat , educació i investigació tampoc. Sense polítics altius la vida ens seria molt més dolça, sense tants d’assessors a cada canvi de color polític anirien millor les coses i no caldria acomiadar funcionaris que funcionen. De vegades hom pensa que s’han begut el seny o tenen males idees.

Però avui no volia parlar de coses amargues, sinó dolces. Idò això…

Imatges: Forn de ca’n Miquel, dia del comiat. De MVS