El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
3 d'abril de 2007
6 comentaris
Els petits plaers de ma vida: El fràgil gest
Trist i indolent, el rastre
de la pluja
llisca el seu traç
a les tiges altives.
Pètals, efímers,
immòbils,
a l’instant que la tarda tomba,
esquitllada, el xamfrà,
tremolen com els dits
que acaricien l’amic
i cerquen el seu déu
suspès del fràgil gest.
De “L’Indesxifrable codi” ( 1998)
Va ploure fort, va ploure molt i amb coratge. Les flors del llimoner es van amarar d’aigua, però van resistir, mesclades amb les llimones verdes i les altres , les grogues, a punt de badar-se. Les fulles del nisprer van créixer i enverdir de cop. Després del xàfec les tiges retenien les trèmules gotes, perllongant el miracle, talment l’amor i la carícia i el seu fràgil ressò.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Perdona la meva intromissió, però no me’n puc estar.
He vist caure la gota del teu llimoner.
He vist com s’anava engroixint a la punta de la fulla… fins que queia pel seu propi pes.
Però, es que, l’he vist caure a cambra lenta.
Més que lenta, avançava a la velocitat de les agulles d’un relotge…, fins que, per un moment, ha restat suspesa, fora del temps i l’espai.
I la gota era l’ésser femení, amb la seva propia visió del món; plena de colors i somrriures, harmonies i sorpreses. Més dolça, més contemplativa, més complaent, més… misteriosa.
I malgrat tot, i els desencontres, m’he sentit reconciliat… He mirat al món, i he dit: gràcies dónes, per ser-hi.
Literària i fotogràfica. Com sempre o més que sempre. Bona nit!. Una abraçada.
estem fascinats per l’aigua en totes les seves petites oscil·lacions. som res més que aigo, aigua, llàgrima, sal mullada i esmicolada a l’arena dels nostres ulls? fins aviat