El pèndol de petites oscil·lacions

RECITAL POÈTIC

Poesia per la llibertat d’expressió

“Rompre barrots”

Dijous, dia 15 de novembre a les 20 h

Casa Museu Llorenç Villalonga, Binissalem

Hi intervenen:

Glòria Julià , Heike Nottebaum, Cèlia Riba, Maria Victòria Secall i Miquel Àngel Vidal

 Lucia Pietrelli presenta. 

Activitat organitzada per Casa Museu Llorenç Villalonga i PEN Català

Us hi esperam!!

Escoltarem la veu de molts lluitadors perseguits

Què és això que se’n diu la meva vida? Sempre he patit una adversitat al darrere de l’altra, i he arribat a aquesta edat sense haver viscut feliç ni una sola vegada, vull dir, amb la família i lliure de qualsevol preocupació, com l’altra gent. Podem considerar que això és viure? Ja sabem que viure confortablement no és l’únic camí per assolir la felicitat, és clar. Entre els coneguts que viuen d’aquesta manera, quants poden assegurar que han estat feliços? Quan reflexionin sobre la vida, lamentaran haver-la viscut sense sentit, només perseguint la comoditat.

Aleshores, tot això que em penedeixo de la vida que he viscut? que lamento la vida que he intentat viure amb sinceritat, per la meva gent i per la meva consciència, la vida que tracta de no llegar a la posteritat aquesta època angoixada que hem patit? No dic que me’n penedeixi. Però no han estat únicament unes ordalies personals: per la meva causa han sacrificat la meva família i molts dels meus germans, parents i amics. No puc descriure l’angoixa insuportable que m’envaeix cada vegada que hi penso. No hi ha res en aquest món que pugui neguitejar-me més que contemplar amb els braços plegats com els altres pateixen per culpa meva…

De fet, sovint som escèptics sobre el sentit de la vida. Després de tot, què significa l’adversitat? És el càstig per algun pecat propi? Si és així, per què hi ha tantes males persones que prosperen mentre els bons s’esclafen. Hi he rumiat molt, sobre aquest problema. La qüestió “Per què els homes bons pateixen i els dolents prosperen?” és un trencaclosques antic, de fet, en tota la història de la religió i de l’ètica humanes, ningú no l’ha resolt. Això no obstant, és clar que aquest enigma no podrà resoldre’s mai a partir de la lògica que l’adversitat és un càstig, mentre que l’èxit és un premi per les bones obres.

Fragment de carta als seus fills, de Kim Dae-Jung

(Haui-do, Corea del Sud, llavors part del Japó, 1925 – Seul, 2009)  

Escriptor i polític sud-coreà. Kim Dae-Jung va passar diversos períodes de la seva vida a la presó o en arrest domiciliari. El 1980, el van empresonar i el van condemnar a mort. Una intensa campanya internacional a favor seu va aconseguir que se li perdonés la condemna i finalment el van alliberar. En diverses ocasions va mirar d’ocupar algun càrrec polític, va presentar-se a diferents eleccions presidencials i el 1997 va ser elegit president. L’any 2000 li va ser atorgat el Premi Nobel de la Pau en reconeixement al seu treball per la democràcia i els drets humans al seu país i a tota l’àrea. El 2003 va decidir no presentar-se a la reelecció i es va retirar de la política activa. Les seves cartes des de la presó van ser publicades al Japó, Corea i els EUA.

Imatge: Barrots i esperança, de MVS