El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
16 de setembre de 2007
8 comentaris
Deixo el cor al vaivereig del mar obert
Deixo el cor al vaivereig del mar obert.
L’indesxifrable codi de l’escuma
m’escriu paraules d’amor
que mai s’han dit
Escolto el bramul del desig
que romp contra la roca
i em sagna el pit.
L’indesxifrable codi
Mallorca 1998
35 anys d’amor amb el cos i amb l’ànima, encontres, paraules, silencis i remors. En M. que ens regala un Notable de Física Quàntica…El desig de continuar esbrinant designis, conreant confiança, espolsant-mos la por…Els fills que ens omplen de flors: iris, gladiols, gerberes, clavells…la mar, sempre la mar. Gràcies a la vida.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
i felicitat sempre per a tu i tots els qui estimes i t’estimen. Una abraçada.
Gràcies per aquest poema tant adient en aquest el teu dia, i poder continuar amb la mirada posada a la sortida del sol de cada dia.
Aquest mar m’ha portat a records inoblidables.
Gràcies i felicitats !
font de vida, d’horitzons amples i mirades llunyanes, damunt d’una roca et miro i t’admiro.
Amiga, els 35 parlen per sí sols. Són sols ixents. Poca cosa més podria afegir-hi, perquè t’ho deus haver ben guanyat. Felicitats… i a continuar esbrinant designis.