El pèndol de petites oscil·lacions

Ahir dissabte dia 29 de setembre va ser la presentació oficial del documental La vida dolça. En Miquel omplia l’escenari abans que les llums s’apaguessin, amb una camisa rosa de mudar i un somriure a l’ample, devora la directora i l’equip tècnic. La sala del Xesc Forteza plena de gom a gom, dues funcions a les 19 i a les 20,30h. Un documental entranyable que com és natural parlava d’en Miquel, no només del seu ofici i el seu barri sinó de la seva bonhomia. Ens va arribar la seva naturalitat a la pantalla i la presència clara d’una manera d’entendre la vida que és tot un mestratge.

Dimarts horabaixa, com a petits col·laboradors d’un gra de sucre per a fer possible el documental, finançat per més de 200 persones, vam poder estar presents a una demostració de pastar i fer pa, practiques incloses, que en Miquel oferia al seu forn, ja tancat al públic. Vàrem veure el forn de llenya i sentir la calidesa del caliu i del forner i pastisser. Un tast de “cremadillos” i coure a ca nostra el pa que havíem fet va cloure una horabaixa de tardor incipient de molt bon estar.

Divendres a la tertúlia literària del mes vam estar a ca na Cèlia Riba Vinyes, filòloga i neboda de Josep Maria Llompart, a la que havia estat la casa d’Encarna Vinyes i Josep Maria, al carrer Llorenç Riber, omplint-nos de setembre a un jardí tardoral amb el recull Spiritual. Un guster de ser entre amics amb el mestre i els mots lúcids i nostres que ell va servar, de la mà de Cèlia que ens va oferir, a més de la seva hospitalitat, una introducció  farcida de detalls preciosos i un recital gravat de Llompart que ens va posar la pell de poll.

Avui ens ha visitat l’aigua, fina, necessària. Les magranes comencen a badar-se i la llum sembla palpable.

Imatges: pa , ensaïmades i doblegats de can Miquel, de MVS