Qui té por de les llengües, té por del pensament lliure; de la pluralitat amb què es pot veure i emparaular el món, del diàleg, de la diferència, de la diversitat...
Qui té por de les llengües viu en blanc i negre, com si la vida fos el NO-DO.
Voldries ballar amb les balenes, volar amb els aguilots, elevar-te i submergir-te, deixar-te reposar damunt dels rostolls, alimentar-te de llum clara i la veu viva de la nit,
però no hem d'abandonar l'u en el tot, sinó entreteixir-los; el vol d'una papallona esquinça l'univers.
Engalana't de llum i sal, cavalca lliure les sendes, propaga en cada bri d'herba de l'amor, l'abisme i perde't entre guarets esperant, com la terra, l'esclat, la bonança, la renovada ferida.
En començar la primavera, el merlot ve cada dia vora les 7 i fa el seu concert virolat i brillant, que en el matí encara fosc resulta lluminós. Cada dia a la mateixa hora i sempre em sorprèn, mai l'espero. Sento que és un regal; que el seu discurs, el significat del qual no puc formular amb paraules, és tanmateix ple de sentit. Tot i que l'escolto àvidament amb les oïdes, mantinc el cor obert: és allà on el seu cant se m'adreça directament; i en una esfera que em pertany i m'acompanya més enllà de mi mateixa, el sentit de la vida s'eixampla i ella sola se celebra.
