El procés de construcció europea viu amb incertesa el no irlandès al Tractat de Lisboa. En aquest mateix moment, Europa busca un president que lideri políticament el projecte de la Unió Europea.
Europa es debat entre la definició d’un sol perfil polític internacional i la suma d’infinites burocràcies i interessos estatals. En aquesta cruïlla, volem participar en el debat sobre noms, persones i trajectòries que poden conduir satisfactòriament aquest procés tot proposant el nom de l’expresident de Catalunya, Jordi Pujol i Soley.
La voluntat europeista del president Pujol resultat indiscutible fins i tot entre les files dels seus adversaris polítics i ideològics. Més encara, quan a Europa encara eren poques i minoritàries les veus que parlàven de la necessitat d’un projecte comú, a Catalunya el president Pujol ja treballava i desenvolupava el projecte nacional català amb determinada perspectiva europea.
Cal recordar també -i això ho han reconegut protagonistes de l’època com el mateix expresident espanyol Felipe González- que Catalunya sota la presidència del president Pujol va tenir un paper rellevant i determinant en el porcés espanyol d’integració europea fins a consolidar-se com a Estat membre de la Unió Europea.
Finalment, volem posar de manifest la càrrega política i simbòlica que signficaria atorgar la presidència europea a un expresident de la nació catalana. Una imatge clara que el futur d’Europa es fonament en el reconeixment de totes i cadascuna de les seves nacions, per sobre dels interessos particulars i excloents dels Estats que la conformen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
però creus de debò que qui hi ha de donar el vistiplau, els alts mandataris d’aquests estats provincians que ni figa ni raïm pel que fa a Europa, que no saben qui és en Pujolet ni els interessa, i els que més ho saben són els menys interessats, cedirà pas al President en aquest ball de cadires?
M’agradaria ser desmentit…
em d’arreglar els asumptes de casa abans i no tirem confetti que embrutem als carrers, ni fem volar coloms que acaven al Marroc