Victor Terradellas

Malgrat que alguns –confonent desig amb realitat- van pronosticar un pas per la oposició de Convergència on la federació s’aniria esmicolant fins a l’infinit, el cert és que el fred propi de l’oposició ha servit per consolida i enfortir alguns dels principis bàsics, centrals i definitoris de qualsevol formació nacionalista.

En els temes de país -infrastructures, Estatut, emergències ambientals…- s’ha actuat amb responsabilitat política, podríem dir que amb sentit d’Estat, i s’ha transmès la imatge positiva que més enllà dels partits i, sobretot, més enllà dels lideratges polítics, hi ha la necessitat de treballar pel progrés, el benestar i els serveis de la societat catalana.

A més, aquesta forma de fer política ha tingut la dosi justa de denúncia d’aquelles formacions que viuen directament doblegades als dictats de les respectives seus centrals de Madrid –socialistes i populars-, i també dels que indirectament acoten el cap i amaguen els principis com a torna del Govern català – cas dels representants republicans i ecosocialistes a Madrid durant la passada legislatura-.

Ara bé, aquesta feina coherent i difícil que ha desenvolupat Convergència durant aquests darrers anys té plantejat ara mateix un dels reptes més difícils de superar des que la federació va deixar d’estar al capdavant del Govern de Catalunya.

Ens referim, clar, a la proposta del PSOE d’establir un acord a les Corts espanyoles ferm i durable amb CiU. Entenem que la pròpia essència de Convergència fa del tot inviable aquesta opció mentre no sigui al Govern de Catalunya.

La feina de pedagoia política i social que ha realitzat Convergència durant els darrers anys es podria veure seriosament malmesa per un pacte on hi tenim, com a país, molt poc a guanyar i molt a perdre.

No només perquè sabem del funambulisme enganyós del president Zapatero, no només perquè coneixem la peculiar concepció estatal d’alguns dels nostres polítics, i no només perquè estarem exposats a posar en safata coartades polítiques al govern tripartit… Es tracta, sobretot, de fer entendre –a Catalunya i a Espanya- que Convergència té la seva raó de ser a Catalunya, i que només des de Catalunya podem realitzar polítiques de progrés i avenç polític, econòmic i social. Polítiques que en algun moment, segur, poden requerir de l’acord amb l’Estat.

I Convergència ha de saber dir no perquè ja n’estem tips de mirar de construir un nou Estat espanyol mentre els espanyols viuen comfortablement a l’Espanya de sempre i Catalunya perd bous i esquelles a cada nova negociació.

És l’hora de Catalunya, és l’hora de decidir i és l’hora de dir a no al Govern d’Espanya i sí al govern de Catalunya.

Finalment, entenem que un gest polític d’aquesta magnitud no pot ser ignorat per d’altres forces polítiques catalanes que es mouen entre el nacionalisme i l’independentisme.