Vicent Luna i Sirera
Tirant al blanc
“Les mans de la deixebla”
és una novel·la que ens desperta els cinc sentits: olorant la mort, la por, la sang, la ferum de podridura….; espiant de reüll, darrera de la porta, a recer de la foscor, amagat al jardí…; escoltant els silencis, els brams, les complicitats…, acaronant el desig, la nuesa, la imperfecció, la fantasia…; assaborint la terra, el làudan…Aquest Premi Enric Valor 2010 no ens deixa indiferents, i ens adoba el desig d’esperar en candeleta llegir el proper llibre d’aquesta escriptora vila-realenca.
La veritat és que el Premi Enric Valor de novel·la en català, convocat per la Diputació d’Alacant, any rere any ha assolir un gran prestigi. En primer lloc per la qualitat de les obres i els escriptors i escriptores que les han escrites, i també per la solidesa i el treball ben fet de l’editorial Bromera. I és que ens hi trobem en uns bons moments per a la literatura en la nostra llengua. A casa nostra, al País Valencià, mai havíem tingut tants escriptors i escriptores. I val a dir, sense cap mena de dubte, que aquesta nova fornada de gent jove, en narrativa, poesia, assaig, teatre… són molt bons, i això ens ompli de satisfacció i d’orgull, malgrat la deixadesa i menyspreu que pateix la nostra llengua per part dels nostres governants.
És el cas d’Anna Moner que amb el seu llibre “Les mans de la deixebla” ens ha sorprès molt gratament. De la mateixa manera que va sorprendre els membres del jurat quan, sense saber encara el nom de l’autora, van coincidir que aquell text havia d’estar escrit per un escriptor o escriptora ben consolidat. I ves per on, “ Les mans de la deixebla” és la primera novel·la d’aquesta artista i llicenciada en Història de l’Art. És la primera, però de segur que no serà la darrera doncs sabem que ja està escrivint-ne una altra. Moner s’inicià en el món de la literatura escrivint relats, com “ La Venus i el lliri “premiat l’any 2006 per l’Ajuntament de Castelló.
(http://acicastello.org/uploads/fixers/LA%20VENUS%20I%20EL%20LLIRI.pdf) i després endinsar-se en aquesta novel·la que t’enganxa des de la primera pàgina. Moner escriu molt bé, amb un vocabulari molt ric i gens artificial. Les descripcions són tant precises i acurades que més que llegir fa l’efecte d’estar veient una pel·lícula: ensumant l’olor, copsant l’ambient, aborronant-te de por, participant de la tensió…. A més a més, i com a artista i llicenciada, la novel·la està escrita amb una gran sensibilitat i un gran rigor històric i de recerca documental. La lectura del text “ens submergeix en una espiral d’obsessions i bogeria per a mostrar-nos el costat més fosc de la recerca del coneixement i la perfecció”
“Les mans de la deixebla” és una novel·la que ens desperta els cinc sentits: olorant la mort, la por, la sang, la ferum de podridura….; espiant de reüll, darrera de la porta, a recer de la foscor, amagat al jardí…; escoltant els silencis, els brams, les complicitats…, acaronant el desig, la nuesa, la imperfecció, la fantasia…; assaborint la terra, el làudan…
Aquest Premi Enric Valor 2010 no ens deixa indiferents, i ens adoba el desig d’esperar en candeleta llegir el proper llibre d’aquesta escriptora vila-realenca.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
bo Vicent ens veiem un dia d’aquests val