Vicent Luna i Sirera

Els mitjans de comunicació fa setmanes que en parlen, i en especial la caverna mediàtica espanyola que aprofita, amb tots els mitjans que tenen al seu abast, per desprestigiar, censurar, manipular, retallar,…. els actes que Catalunya organitza al voltant de la Diana Nacional. L’any passat ho vam poder constatar en referir-se a la gran manifestació independentista, enguany tots els seues esforços se centraran en minimitzar l’èxit que tindrà la gran cadena de milers i milers de catalans i catalanes, i de la resta dels Països Catalans, que donaran suport a la Via Catalana. I és que el Principat ha encetat el procés, irreversible, de l’autodeterminació, tot per aconseguir un estat propi. Però, què passa amb la resta dels Països Catalans?

Per aprofundir sobre aquesta pregunta, i en general sobre el moviment independentista als Països Catalans, us propose el llibre que tot just acabe de llegir: Josep Guia. L’independentisme complet, editat per l’editorial Malhivern. El llibre, molt ben escrit i de fàcil lectura, és una entrevista que li fa l’escriptora Núria Cadenes al professor, escriptor i dirigent polític del PSAN Josep Guia. L’entrevista, estructurada en vuit grans apartats, comença pels orígens, els anys que estudiava a l’institut i va prendre conciència de país, i acaba justament en el moment actual on el moviment independentista està més viu que mai. Núria Cadenes amb els seu particular tarannà, la seua experiència política, la seua solidesa com a independentista que ha sofert privació de llibertat i els seues coneixement sobre els moviments independentistes a casa nostra, aconsegueix que Guia, que mai ha tingut pèls a la llengua, s’hi trobe còmode i argumente, recorde i explique amb detalls els fets més rellevants de la seua trajectòria política, l’evolució dels moviments independentistes i, ensems, de la transició a casa nostra.

En aquesta entrevita llegirem com va decobrir Joan Fuster a partir de la lectura de Nosaltres, els valencians, el treball a la Universitat, la formació del PSAN, la clandestinitat, els fets de la mal anomenada Batalla de València, la transició valenciana, la persecussió política i professional, la seu passió per la llengua, la història i les matemàtiques, els contactes polítics amb altres forcer d’esquerra, l’Escola d’estiu de Prada, els Moros i Cristians de Beneixama, les multes i judicis, la constitució del Front Patriòtic, les crítiques a l’autonomisme, el suport del PSAN a SI, i un fum d’informació força interessant imprescindible per entendre la realitat política valenciana i de la resta del Països Catalans. Guia, traballador incansable, investigador acurat, polític insubornable i independentista de pedra picada, és un optimista de mena. Havia de ser un valencià nascut a la ciutat de València, i de Beneixama com el que més, qui ens recordara en aquest llibre, als valencians, però sobretot als catalans, “que ningú no oblide que la independència no serà completa fins que no s’assolesca la reunificació política de tota la nació catalana”. I fins i tot va més enllà dirigint-se expressament als valencians: “Si els valencians volem tenir futur com a poble no serà a dintre d’Espanya, sinó en la independència, conjuntament [d’una manera federal ] amb la resta de la nació catalana”.

Comptat i debatut, un bon llibre, imprescindible diria jo, que ens ajuda a entendre aspectes de la realitat política actual, en la línia fusteriana, directe al gra i sense embuts. Una entrevista que no us deiaxà indiferents: la trajectòria, professional, cívica, política i ideològica de Josep Guia, un independentista complet. Un llibre necessari i oportú per llegir-lo en aquesta Diada que, sens dubte, serà històrica.