Vicent Luna i Sirera

Divendres passat vaig assistir al Sopar Literari que va tindre lloc a la Casa Rural Valor de Penàguila. L’amic Manel Arcos, periodista, historiador, escriptor, poeta…, em va convidar a participar-hi. Tots dos no ens coneixíem personalment, tot i que des de fa temps que sóc un dels seguidor del seu programa, “El vol del silenci”, de Ràdio Pego. Programa cultural que us recomane entusiastament, doncs és d’una gran professionalitat i dignitat. Vist el panorama de mitjans de comunicació tant miserable que tenim al País Valencià en català, el programa de Manel és com un oasi al desert, com un vol de llibertat dintre del silenci audiovisual que ens han deixat els corruptes i mediocres governants que hem tingut, i que encara tenim en massa llocs, al llarg d’aquest vint anys.
La nit literària va transcorre a la fresca, i a la terrassa. Un magnífic casalici ara transformat en casa rural. Els panell col·locats en algunes parets ens recorden el món i l’obra del castallut Enric Valor que hi va viure i que coneixia pam a pam aquests indrets de l’Alcoià. L’acte va estar conduït, i organitzat al detall, com a bon periodista, per Manel Arcos. Primerament ens feu la presentació del seu darrer llibre, “Gaianes-Xàtiva, un viatge sense tornada”, que segons ens va dir tanca una trilogia dedicada al bandolerisme. I és que Manel Arcos és tot un especialista i un dels principals experts en l’estudi, recerca i difusió del bandolerisme valencià del segle XIX. Aquest darrer llibre ha estat un encàrrec de l’Ajuntament de Gaianes, amb l’objectiu de posar en valor la figura de tres germans bandolers, veïns d’aquest poble. L’autor ens va contar amb pèls i senyals malifetes dels germans Seguí. Algunes d’elles, si fórem un país normal i normalitzat, (redéu, algun dia ho serem?) i com diu Toni Cucarella al pròleg, “se’n poden fer novel·les i pel·lícules que ni els més enrevessats guionistes, ni els més realistes creadors de sèrie negra, podien haver imaginat”. Només amb els detalls que ens contà sobre l’atracament d’aquests roders valencians a la sucursal del Banc d’Espanya a València, ja en tinguérem prou per tindre la curiositat de llegir el llibre, editat per l’editorial de Carcaixent El petit editor. Una editorial que no seria una realitat sense la sensibilitat i estima al país de David Vidal, que per cert també intervingué en la lectura de poemes i que ens va deixar a tots bocabadats.
Feta la presentació del llibre, tot seguit vam passar a sopar. Un àpat que ens van preparar amb molta cura i dedicació . Al llarg del sopar vaig tindre la sort de conèixer i xarrar amb algunes de les persones que tot seguit van intervenir. Així, la segona part de la vetllada, i com no podia ser d’una altra manera, començà amb un fragment, llegit per Manel, d’una de les rondalles d’Enric Valor, “El llenyater de Fortaleny”, un petit homenatge al més gran rondallaire que hem tingut els valencians. Va aprofitar per disculpar, per motius familiars, l’absència del professor Vicent Brotons, un gran coneixedor i estudiós de l’obra valoriana. I a continuació es passà a la recitació de poemes del poemari “El vol del silenci” (que ja va per la segona edició) del mateix Manel Arcos. Hi van intenvidre Ximo Gadea, David Vidal, Quique Brotons, Josep Vicent Benítez, Natàlia Bohigues, Noé Galiana i Vicent Luna. Entre poema i poema vam poder gaudir de la música i les cançons de Martí Jover (Anselmo) que ens cantà: “L’estació del Nord”, “Núvols”, “Les xiques que em van dir que no” i una adaptació de “Què estic fent ací?”, cançó que cantava en l’inoblidable grup Situació Extrema de la capital del Comtat. L’altre cantautor que va participar fou Josep Dídac, que ens cantà en francès, italià i valencià, entre altres “Avec le solitude”, “El cant del meu poble”. L’amic Noé Galiana va cloure l’acte amb unes paraules de record i llegint un poema del seu paisà Vicent Valls, poeta socarrat que va faltar el passat 27 de novembre sobtadament.
Amb els poemes i cançons que em venien constantment al pensament, i escoltant el magnífic CD “Poesies. Homenatge a Màrius Torres” de Ximo Gadea, que em regalà molt amablement, vaig agafar el cotxe per tornar-me’n a casa. Mentre seguia el de Noé, que em portà per una travessera que acurtava el trajecte, i escoltava aquest acurat treball de Ximo Gadea, pensava que havia estat una nit molt ben aprofitada i que al nostre país hi ha molta gent amb molt de talent, i malauradament la majoria d’ells són desconeguts per a molts valencians i valencianes. Què han fet per la nostra cultura aquests miserables polítics al llarg d’aquests anys? Quina projecció han donat als nostres poetes, escriptors i músics? Han estat vints anys perduts. Quants escriptors, poetes, cantautors, rapsodes, músics i gent amb talent que s’estima la nostra cultura haurà abandonat per manca de suport i reconeixement? Els vint anys de governs del PP han sigut dues ignominioses dècades, com un nou “mal d’Almansa” que a tots, en major o menor mesura, ens ha alcançat, i que ràpidament volem oblidar.
Anit, a la Casa Rural Valor de Penàguila, escoltàrem rondalles i històries de roders valencians, gaudírem de la bona poesia i de la cançó d’autor, i homenatjàrem als nostres escriptors i poetes. Un sopar literari per fomentar la nostra cultura, un acte de dignitat que haurem de repetir moltes vegades, perquè tenim molta feina a fer, perquè hem estat vint anys segrestats, perquè volem anar molt lluny i tot és possible.
Gràcies Manel, pel teu impagable treball de formigueta i per convidar-me a participar-hi. Gràcies a la Casa Rural Valor pel sopar i l’acolliment, i a tota la gent que vam passar una vetllada tant entranyable.

Gandia, 18-07-15

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!