Vicent Luna i Sirera
Tirant al blanc
A la gent aturada que està amb l’aigua al coll, als petits i grans empresaris que han vist disminuir substancialment els seus beneficis, al petit comerç que comença a patir el descens del consum, als hostalers que veuen perillar la temporada d’estiu, etc, etc, els importa un rave que el president Camps s’haja beneficiat d’uns vestits, o que el president de la diputació de Castelló siga un mafiós
Els especialistes en estudis de demoscòpia des de sempre ens han dit que el País Valencià és un territori decisiu a l’hora d’aconseguir majories al govern central. Segurament perquè, entre altres motius, és una societat molt permeable, fàcilment mal·leable, “muelle” va gosar dir l’inefable Comte-duc Olivares, sense profundes conviccions dirien altres. Fos el que fos, la veritat és que aquesta característica dels valencians ho saben molt bé els dos partits majoritaris espanyolistes, el PP i el PSOE, que en arribar qualsevol campanya electoral s’esmercen en posar-hi tots els recursos disponibles. Sense anar més lluny, i una vegada més, aquestes darreres eleccions europees ens ho ha confirmat.
És així que prop del 15% dels vots qua ha aconseguit la llista encapçalada per Jaime Mayor Oreja són dels valencians. Mariano Rajoy hauria de fer-li un monument al president Camps. És més, hauria de parlar molt seriosament amb ell perquè li done les receptes màgiques per aconseguir treure aquesta insultant majoria absoluta.
Bé, la pregunta és, i ara què? Si amb un president de la Generalitat imputat en l’escàndol del cas Gürtel; si amb un malparlat president de la diputació de València, Alfonso Rus, que insulta a dret i a tort; si amb un cacic president de la diputació de Castelló, Carlos Fabra, jutjat per múltiples irregularitats; si el mateix Govern valencià està denunciat per la Unió Europea per les irregularitat urbanístiques, si malgrat tot plegat, i moltes corrupteles més, en aquestes eleccions el PP trau majoria absoluta, doncs em begut oli, que més hem d’esperar?
Aquests dies els periòdics van plens d’articles i reflexions sobre aquesta exultant majoria popular. Fa dies que jo volia afegir el meu modest anàlisi i han estat unes declaracions de Carlos Fabra les que m’han confirmat exactament el què jo pensava.Diu el senyor Fabra arran de la majoria del PP en aquestes eleccions que “ A la gent li preocupa que som quatre milions d’aturats ara mateix i no si Carlos Fabra o Paco Camps som culpables o innocents” . Efectivament, pense que és la millor reflexió que s’ha fet sobre aquesta descarada majoria. És de vergonya, però és així. A la gent aturada que està amb l’aigua al coll, als petits i grans empresaris que han vist disminuir substancialment els seus beneficis, al petit comerç que comença a patir el descens del consum, als hostalers que veuen perillar la temporada d’estiu, etc, etc, els importa un rave que el president Camps s’haja beneficiat d’uns vestits, o que el president de la diputació de Castelló siga un mafiós. Els aturats el que volen és continuar tenint treball per pagar l’hipoteca i anar tirant de veta. Els empresaris que continue governant el PP amb la seua política d’especulació urbanística, doncs així se’n beneficiaran la resta de serveis com els comerciants, els hostalers, etc. Per tant, a tots els interessa aquesta política depredadora que el PP ha portat a cap aquests anys i que els ha donat molt beneficis. Tots ells es passen per l’arc del triomf la degradació de les nostres costes, la corrupció de la classe política, el segrest de la llibertat d’expressió a Canal 9, l’empobriment i desprestigi de l’educació pública i tot el que vulgueu afegir. Ja saben que el PP és corrupte, però els hi dona beneficis, treball.
Si a més a més afegim que la majoria del valencians, emmirallats pels partits estatals, no voten mai en clau valenciana, sinó espanyola, perquè són més espanyols que ningú; que el PP controla amb pany i clau la informació manipulada que s’emet pel Canal 9; i que l’oposició és molt feble, enfrontats entre ells com el gat i el gos i canviant de líders cada dos per tres, doncs podrem entendre una mica més aquesta espectacular majoria del PP al País Valencià.
Fet i fet, Déu ens agafe confessats, perquè si la crisi continua uns anys i el PP segueix amb aquesta política, els valencians tenim PP per a un bon grapat d’anys. Amén.
Alcoi, 9 de juny del 2009
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si ens deixen votar en unes eleccions espanyoles entre Zapatero i Rajoy, sense un altra referent valencià clar, doncs és el que es vota.
Com si en demaneren el vot o deixaren votar entre Obama o Bush, de ben segur que també votarien a conveniència sense ser nordamericans.
L’autèntica corrupció sembla és això mateix, que després del que hi està caent des de la transició ençà durant anys i panys al País Valencià, el únic que sembla a que es poden agafar els del liante és a uns simples trages.