Vicent Luna i Sirera
Tirant al blanc
Fuster, i el que representa la seua obra escrita, per als nostres governants continua sent incòmode i per això no en volen sentir a parlar. Des de la dècada dels seixanta ençà, per a la dreta valenciana, blavera i espanyolista, la seua obsessió ha estat demonitzar, perseguir, arraconar… el fusterianisme. Però res més lluny de la realitat. Les seues idees i reflexions han amerat una bona part d’entitats culturals i cíviques, de moviments i partits polítics que han agafat la flama d’un poble en moviment.
Ja sabem que el Govern valencià, i les seues institucions, no ho celebraran i imposaran un oblit sistemàtic a qualsevol ressò que se’n puga fer. Però, els hi agrade o no, l’any 2012 ha estat declarat per a moltes institucions culturals i cíviques, d’arreu dels Països Catalans, com l’Any Joan Fuster: 90 any del seu naixement i 50 de l’edició del seu llibre més conegut, “Nosaltres, els valencians”.
Fuster, i el que representa la seua obra escrita, per als nostres governants continua sent incòmode i per això no en volen sentir a parlar. Des de la dècada dels seixanta ençà, per a la dreta valenciana, blavera i espanyolista, la seua obsessió ha estat demonitzar, perseguir, arraconar… el fusterianisme. Però res més lluny de la realitat. Les seues idees i reflexions han amerat una bona part d’entitats culturals i cíviques, de moviments i partits polítics que han agafat la flama d’un poble en moviment.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!