Mails per a Hipàtia

Des de que va començar el mes cada nit he vist eixir el dia o ha quedat poc. És el que m’agrada més de les vacances. Perdre’m entre llibres, música, converses, films… Allargue les hores pensant que no tinc cap obligació al davant, res que em force a alçar-me a una hora determinada o fer alguna cosa que no em ve de gust.

Però el temps de les vacances s’acaba. I aquesta és la darrera nit. La setmana vinent torne a Barcelona i un poc a la feina abans d’un llarg viatge per a començar un curs que serà, ai!, dur i pesat.

Aquesta setmana són els dies centrals de les festes ací. I per això m’he dedicat més a la vida social, sopars, alfàbegues i coetà inclosa (en la foto jo sóc el de la granota guantanamera i el meu company és diu Nihil -¿hi hauria un nom més perfecte per a participar en una coetà?). Ramonet i mon tio Paco han fet una exposició excepcional amb alfàbegues provinents de dotzenes de països totes ben classificades, explicades i catalogades. Vaig mossegar furtivament la fulla d’una que deien que feia sabor a regalíssia i caram com es notava!. Ha estat una de les sensacions de la setmana junt amb una femelleta realment malparida que ens feu córrer a mon pare i a mi per primer volta en molts anys durant la coetà del gos.

Aquestes nits he passat moltes hores llegint el llibrot de Kurzweil que havia comentat fa setmanes que volia llegir –Singurality is near. No sé ben bé què pensar. Em sembla que desbarra, malgrat ser apassionant la tesi i la forma en la qual ho desenvolupa. Però que els humans transcendim el nostre component biològic abans del 2040 em sembla anar molt depressa. Alguna nit ho hem comentat en els sopars amb amics i especialment aquells que en saben molt de biologia i d’informàtica han rebutjat de ple la tesi. I la manera de plantejar-la. Estic confús, doncs.

En canvi m’ha encantat llegir un nou volum de les memòries de Serrahima que l’Assumpció portava i que li he furtat unes quantes nits, esgotat ja dels tecnicismes de Kurzweil. Ben escrit, amb dades interessants i ferm en els conceptes. Força agradable. De la resta de llibres poca cosa, tasts ràpids, algun que ja he comentat, amb alguna sorpresa desagradable inclosa. Com és possible que encara et venguen llibres que creus complets i on de sobte manquen uns fulls? Fa una malícsia.

Per la resta les coses divertides habituals: xerrar molt, uns quants sopars dels quals caldrà guardar memòria uns mesos, la fira amb les xiquetes, estones de passeig i vídeos, converses amb ma mare i la meua germana, ensenyar la Txell a montar pelis amb l’iMovie, abraçar la menudeta de la casa, baixar-me coses amb l’ordinador del seu pare i molta tranquil·litat. De fet m’he quedat quet com un mussol i només he ant una vesprada a València amb l’Assumpció i una nit que tota una colla vam anar a veure els Obrint Pas a Alfara (actuació que l’Iblitz explica en el seu bloc i que supose que els Obrint Pas explicaran algun dia d’aquests al seu). I la fira de Bétera, mentrestant, la colla de petorros de cada any. Anit feia un cafè amb l’Albert i es va posar a actuar Juan Bau, en persona: era tan patètic que vam marxar. A Alfara, per cert, l’actuació dels “ByPass” (en afortunada expressió de Pastor) la patrocinaven les Filles de Maria, símptoma evident de que el món canvia que no t’ho pots creure.