Una mica de tot
|
|
Hi ha un debat a l’art internacional, a les revistes especialitzades i entre els analistes i crítics, sobre el dret a la còpia, a l’ apropiació d’idees o imatges, a la reutilizació de l’art dels uns, els artistas, pels altres: els botiguers de tot a un €, els comerciantes fraudulents o els artistets brainless. Ha esdevingut amb una de les caricatures que presenta l’artista, retratista, caricaturista Kikelín a l'exposició “Retrats”, que s'inaugura el pròxim divendres dia 8 a la Sala Amics de la UNESCO d’Alcoi. Aquesta exposició, algunes de les obres poden veure’s en fotografia al blog Artistes.Artinaction-Alcoi , compta amb un retrat caricaturesc, molt més que una caricatura, una vertadera obra plàstica, en la qual apareix un personatge al qui el seu autor li ha donat el nom de “Sant Obama el Beneït”. Bé, doncs aquesta imatge ha sigut punxada del blog i reproduïda en una Mona de Pasqua d’una pastisseria de Barcelona amb el nom de “La Mona de la Crisis”. Açò, sense respectar la propietat intel.lectual de l’artista, sense demanar-li cap permis, amb premeditació i tradidoria, que tal i com es troba el món de l’art no sé si és delicte o falta, o una performance fraudulenta. D’una banda, és un honor que un pastisser català, “l’euro per davant”, copie l’obra d’un artista alcoià; d’una altra, es una falconada, plagi, estafa que ens duu al tema de l’originalitat dels artistes i els falconers que d’ells se n’aprofiten. Vostés diran, perquè m’gradaria recollir opinions del cas. Josep Lluís Seguí, escriptor +info: Vilaweb Meliana 
Desfilada de Moda, Fimel 2008. Meliana (Horta Nord). Després de mesos d'inactivitat esportiva -com de costum en mi- i d'engreixar-me més que la bombolla immobiliària, he tornar a eixir a còrrer. Sabatilles, pantalons, samarreta de tirants, ulleres de sol, gorra, l'iPod amb Nike+ i al carrer. Al ritme d'Obrint Pas, Sva-ters i el reggae de Fermín Muguruza he agafat el càrril bici Meliana-València i entre camps d'orxata, de melons d'Alger i llauradors fumigadors he anat cap a Alboraia...i més enllà. 5,2 quilòmetres, no està malament després de tot. Ara a bussejar sota l'aigua de la dutxa.  Ja tinc l'iFone 3JE (je, je, je). Bé, només és el meu Nokia 6301 amb una mica de tuning. Però, queda bonic, no? Palma acull del 23 de febrer fins el 4 de març la Setmana del Llibre en Català, que enguany arriba a la devuitena edició, es celebrarà al pati de la Misericòrdia, una nova ubicació molt celebrada pel Gremi de Llibreters. Les llibreries participants en la XVIII Setmana del Llibre en Català són: Drac Màgic Jaume de Montsó Literanta Llibres Colom Llibres Mallorca Lluna Quart Creixent Selecta-Aloma Ací trobareu el programa d'actes de la setmana. [09.01.2008] L'Oratori de Sant Felip Neri ha organitzat un funeral pel jesuïta Joan Baptista Melià Bisbal el proper divendres 11 de gener del 2008, a les 20.00 hores, en l'Església de la Companyia de València (darrere de la Llotja). El traspàs de Joan Baptista Melià Bisbal es va produir el 27 de novembre passat, als setanta-sis anys, després d'una llarga malaltia. Quan estava prostrat en el llit comentava el goig que li faria poder celebrar una missa d'acció de gràcies amb els seus amics. Joan Baptista Melià Bisbal fou un jesuïta molt actiu que es va dedicar intensament al món de l'educació en les Escoles Professionals Sant Josep de València.  Ahir va morir, als 76 anys, el meu amic Joan Baptista Melià Bisbal, un gran valencianista i defensor de la nostra llengua i la nostra cultura. Jesuita fundador de les Escoles Professionals Sant Josép de València ha dedicat la seua vida a l'educació i ensenyament de milers de xiquets, molts del quals amb el pas dels anys han ocupat i ocupen alts càrrecs de la vida política, cultural i social valenciana. Va ser fundador del pioner i desaparegut Seminari de Llengua i Cultura del País ValenciàEl 31 de març de 2007 la Troba Kung-fú havia de tocar a Puçol (Horta Nord) dins del programa d'actes de les Trobades d'Escoles en valencià. La pluja va impedir el concert a l'aire lliure, Avui he anat de compres a Saturn, un mega hipermercat dedicat a l'electrònica i els electrodomèstics recentment obert a Massalfassar (Horta Nord). Un autèntic paradís per als amants dels aparells i els gadgets, hi ha de tot: vídeo, fotografia, informàtica,... Però alguna cosa falla en el tracte al client. Jo gairebé sempre vaig amb una borsa de bandolera (que no de bandoler) on porte la cartera, les claus, el mòbil i altres coses personals. A l'entrada el servei de seguretat m'ha posat una enganxina a la borsa i m'ha fet un albarà detallant com és la borsa (tipus, color,...). A l'eixida, després de comprar i deixar-me els diners al seu calaix, he hagut d'anar a que els de seguretat llevaren l'enganxina, he hagut de mostrar l'albarà i a més a més m'han demanat mostrar el contingut de la meva borsa. A l'entrada no han comprovat que portava a dintre. Què hauria passat si, com moltes vegades, hagués dut la meva càmera de fotos o la PDA, hauria hagut de justificar que no l'havia furtat? La veritat m'he sentit tractat com un presumpte delinqüent, la cosa m'ha recordat el canon dels CDs. Comprenc que si sona l'alarma a l'eixir o t'enxampen amb les mans en la masa te miren la borsa personal o de la compra, però no per sistema. Per què en comptes de tractar-me com a un client, que és el que sóc, m'han tractat com a un sospitós d'haver comès un furt? Potser he de triar millor els llocs on em gaste els diners. Aquest és l'article publicat aquesta setmana a Vilaweb Meliana, per Josep Lluís Seguí: "L’efecte Alonso", per Josep Lluís Seguí. Article d'opinió. [18.05.2007] Em comenta una amiga que els triomfs de Fernando Alonso la van fer valorar les carreres de cotxes, la velocitat, la Formula 1 i tot. Bé, gustos a banda, em sembla que un dels més greus, i potser més directes, efectes que produeix el xicon aquest de la Fromula 1 és que estimula, conscientment o inconscient, conduir a tota pastella. Axí esdevé a moltes ciutats, com ara València i també Alcoi. Amb la febra del dissabte nit, joves amb cotxes potents enfilen els carrers sense parar-se en semàfors, els “ceda el paso”, i sense parar-se a mirar pels vianants. Moltes vegades amb resultats dramàtics, en particular per als mateixos vianants. I ara l’atrocitat aquesta que volen fer a València ciutat d’un circuit urbà. Wow! És València un lloc adient per a un circuit d’aquesta mena?, Ho és qualsevol altra ciutat? Això, si el PP guanya les eleccions. Que Déu no vulga! Votarem una opció política que no vulga córrer tant. I el PP, a córrer. © Josep Lluís Seguí - 2007 Vilaweb Meliana i El calaix d'iblitz no comparteixen necessariament les opinions dels seus col·laboradors ni es fan responsable d'elles. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosELS PROJECTES D'IBLITZ
MéS BLOCS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
On Anar.cat [fent un volt per la xarxa] |
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
