Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Ahir vaig acabar el dia amb una taula rodona a la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. Parlàvem, sota la direcció de Carles Duarte, de cultura i noves tecnologies. Lluís Foix, Mercè Molist, Màrius Serra i jo.

Vam acabar enramant-nos per conceptes solemnes com el de veritat, credibilitat, honradesa. Les moltes hores de discussió prèvia que hem acumulat tots quatre al llargs dels anys van permetre que anàrem al gra amb una virulència desacostumada que espere que no confonguera els oïdors. Sempre és un goig parlar amb gent tan preparada i poc dogmàtica com són tots ells. Sobretot en un país com aquest i en un temps com aquest. El debat, vell com la tos, si podem aspirar a la veritat. Jo, com sempre, vaig defensar que no aspire a la veritat (em sembla impossible detectar-la excepte en els fets comprovables) i que em conforme amb la credibilitat i la honradesa. I amb l’exigència. Cada vegada crec més en l’exigència i menys en les coses fàcils.