Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Vaig començar la Diada 2016 anit a Vilanova i la Geltrú, on m’havien encarregat el parlament final de la Marxa de Torxes. Una marxa que en realitat n’eren dues perquè una venia de la banda de mar i una altra feia el recorregut tradicional per dins la població. El moment en que totes dues es van creuar va ser un dels més impactant de la nit.

Per mi, però, el moment més bonic va arribar després de fer el parlament quan, abans d’interpretar Els Segadors un grup de dolçainers va fer una magnífica versió de la Muixeranga, seguida amb una gran respecte per la plaça de la vila, plena de gent.

Als manifestants els vaig dir tres coses. La primera, referint-me a la manifestació del matí de Perpinyà, és que la tesi segons la qual el procés d’independència del Principat allunya la resta dels Països Catalans simplement no és certa. La segona va ser que ara ha arribat el moment dels polítics, que ells han de fer la feina els pròxims sis mesos i nosaltres hem d’estar amb ells. I la tercera va ser dir-los que poden estar orgullosos del que hem fet aquests quatre anys. Just fa quatre anys el Toni Albà, que ahir era portant la seua torxa, i jo vam fer el parlament final de la marxa de torxes de Vilafranca. I el vam acabar cridant tots dos ‘Visca la república!’. Vaig constatar que allò que fa quatre anys sonava molt fort ahir era una frase assumida i natural per la majoria del país. Un èxit que demostra que aquest país ja l’hem canviat com un mitjó, ara que ens falta només rematar el treball.