Un regal per a (l’admirat) Josep Vicent Frechina
El nostre veí Josep Vicent Frechina (La caseta del plater) acaba de publicar un monumental volum La cançó en valencià, que repassa tot el que es pot repassar sobre la música feta al País Valencià en el nostre català. Ell mateix diu en un apunt al seu bloc que és la síntesi de vint anys de treball. És un volum molt més que notable, segurament un estudi definitiu del que ha passat fins ara -perquè no oblidem que, per sort, estem en época de crèixer de nou.
Tot just que el tinc i he fet allò que es fa sempre en aquests casos i que consisteix en anar a vore què diu de la gent que coneixes de prop. I he quedat impressionat. L’article sobre el Xiquet de Bétera (el millor cantaor d’albaes de la història) és senzillament perfecte. Però m’ha sorprès encara més que tinguera documentació, tanta, sobre músics que per desgràcia no van tindre la sort que mereixien però que per la proximitat territorial conec bé. És el cas dels meus admirats Coto-en-pèl de Llíria. Però encara més dels Ximo, Pere i Cia, que anaven al meu institut de Montcada o, sobretot de la meua amiga també de Bétera Pepa Bes.
Alguna volta he explicat que de molt jovenet vaig fer música i en concret vaig tocar amb la Pepa, entre altres moltes coses. El regal per al Josep Vicent, que acumula tot de material, és una vella fotografia que guarde d’una actuació. La cosa eixa peluda que toca el guitarró al costat de la Pepa és la versió 1.0 de mi mateix…
(Per cert Frechina: tinc una gravació en bon estat d’una actuació de la Pepa Bes, per si t’interessa. Que encara inclou una sorpresa més ja que el grup que l’acompanyem el formem Vicent el Tautero, jo mateix i Pep Ricart, el conegudíssim actor que en aquell temps també s’apuntava a la música.)
I gràcies per la faena. Com sempre…
Sense resposta. M’honres amb un post tan generós que només puc balbucejar un maldestre agraïment. Ostres, Vicent! M’he ben emocionat.
Te l’agraesc de tot cor.
I la gravació que esmentes m’interessa moltíssim: Pepa Bes fou un talent que es quedà per emergir en l’època més crítica de la Cançó al País Valencià i, si damunt l’acompanya una colla com la que expliques, l’enregistrament té un interés excepcional.
Moltes gràcies i una abraçada,
Josep Vicent
Mas i CiU s’equivoquen de mig a mig en ajornar el moment de la independència, és un ajornament forçat, que la majoria (ja, sí, ja en som majoria) de catalans percebem com un entrebanc, un fre a l’alliberació ben plausible de Catalunya.
Potser quan CiU crega que és el moment, ja siga massa tard, perquè la involució de Catalunya no té aturador… o potser arribe un moment en què ja agonitzant, abans del darrer badall, Catalunya pete i li esclate davant dels morros… de fet, ja li volen muntar una vaga general, els de sanitat, però sembla que són sords, i han convertit en dogma de fe l’anomenat ‘pacte fiscal’…
¿I com saben ells que encara no hi ha una majoria favorable a la independència? ¿Que potser tenen dades ocultes, secretes, d’enquestes clandestines? No en saben res de res.
I si tan segurs estan que encara no hi ha eixe ‘consens ampli’, que ho demostren amb dades, o que callen i pleguen, perquè ens esperen quatre anys d’involució en tots els sentits i ni CiU ni cap altre partit no en té la solució, perquè la solució és, per començar, aconseguir l’estat propi.