Mails per a Hipàtia

Diumenge acte a Bellcaire d’Empordà, dins els actes dels Rius de Llibertat. Ho fem al local social del poble que està reconvertit en escola d’estiu per als xiquets. L’acte és a les cinc i està anunciat com un cafè tertúlia. Efectivament ho és. Paren taules, ens donen vals per a canviar al bar i tots prenem un cafenet, una cervesa o un gelat.

Xerre una bona estona, impressionat sobretot per una pregunta d’un home gran que parla amb el cor i explica com no ho faria ningú millor com de podrida està la política. Intente fer una resposta a l’alçada de la seua pregunta, amb el més gran dels respectes.

I després apareix Guillem, mestre Sobrepera. Anuncia la presentació de la Filharmònica de Bellcaire …que és ell. I ens amolla un quart d’hora de músiques i riures impagables. M’he divertit com fèia temps que no ho fèia. I fa unes coses! Com ara tocar amb dues mans només la guitarra i la flauta alhora. És un fi de festa engrescador i fantàstic que comente amb la meua vella amiga Pepa Badell, que s’hi ha deixat caure amb la seua eterna amabilitat com a bandera.

Després de felicitar el mestre Sobrepera i fer-me la foto de rigor amb ell cap al tren… que perc. Algun dia m’havia de passar. Tants actes i tants trens no pot ser que sempre arriben com toca. Per sort m’espabile i aconseguisc arribar a Barcelona, tot i que un parell d’hores ben bones després de l’horari previst. Demà més.