Un Cant de la Senyera que ens retorna l’Orfeó
Deixa un comentariÉs ben sabut que l’Orfeó ha passat males èpoques recents arran sobretot de l’espoli fet per Millet. No sé sap massa, però, de les maniobres que el mateix Millet i els seus sequaços van fer per a dissoldre els cors i, específicament, per a retirar el Cant de la Senyera del programa. Vam haver de plantar-nos els pares i socis i amenaçar amb una rebel·lió i així i tot va haver un any en que l’himne de l’Orfeó, que és més que un himne de l’Orfeó, no va ser imprès en el programa de mà.
I tanmateix ahir va tornar el millor Orfeó Català. De sobte, quan començava l’himne, des dels balcons de l’escenari els membres del Cor Jove i el Cor de Noies van despenjar un estol d’estelades i en van aparèixer un parell més encara al mateix escenari en mans dels xiquets dels cors infantils i els tenors del propi Orfeó Català. Entre el públic havia circulat una crida a portar-ne que va ser seguida de forma massiva, amb estels apareguent en tots els pisos del Palau. Les seues banderes eren esperades però les dels cantaires no.
L’aparició de senyeres entre els cantaires va ser per això un fet extraordinari, absolutament excepcional en la vida de l’Orfeo i ben significatiu del que està passant. Per això va ser saludada amb aplaudiments entusiàstics que als que estàvem en el galliner ens van recordar el que devien ser aquelles nits històriques en que l’Orfeó va saber assumir el paper de representant del país amb la més gran de les dignitats. La nit dels pamflets contra Franco, aquell brindis silenciòs i solemne durant la dictadura al lloc on havia d’haver la senyera perseguida, el desafiament fiscal a Espanya durant la guerra de Cuba, la revolta contra la dictadura de Primo, amb el cant prohibit dels Segadors entonat en escena mentre la policia entrava corrent a l’edifici per a intentar callar-lo…
Una vesprada, poques hores després de la detenció de Millet, els cantaires i molts socis ens vam concentrar encara desconcertats al pati de la casa i simplement vam entonar ‘El Cant de la Senyera’. Aquell fou un gest de dignitat del grup agredit i maltractat pel lladre, un primer pas. Però el ‘Cant de la Senyera’ d’ahir fou el retorn esclatant a la història de l’Orfeó que se sap emblema del país i que no dubta a posar-s’hi al davant. Ho va fer oficialment llegint un manifest a favor de la immersió lingüística i ho va fer extraoficialment amb aquest inoblidable bany d’estelades que quedarà per a la història, com un altra de les nits mítiques i especials del Palau de la Música Catalana.
(Si voleu veure els vídeos són ací)