Un Camp Nou estrany
Em tocava anar avui a la tertúlia de Barça TV, que té els estudis al Camp Nou. No havia caigut en això de que es jugava la Copa i ja d’entrada arribar ha estat una autèntica complicació. He quedat sorprès per l’enorme quantitat d’alcohol que hi havia al voltant del camp. Tant que les sabates s’enganxaven al terra. Abans d’entrar a l’estudi que és al soterrani del gol que dóna a la Diagonal poc menys que es cau el camp perquè el Sevilla ha marcat el primer gol. Com que teníem uns minuts abans de començar el directe amb els altres contertulians, l’Iu Forn i l’Alfred Picó, ens hem colat a les grades per a veure un moment del partit. I la sensació era ben curiosa: al Camp Nou però sense cap pressió m’ho mirava com una cosa quasi antropològica, amb molta curiositat. M’ha desconcertat veure un munt de banderes espanyoles, repartides per la federació espanyola, igual per a compensar allò de l’any passat a Mestalla. Hem fet la tertúlia i jo me n’he anat ràpid avinguda amunt, buida mentre el camps bramava. Una nit curiosa amb un Camp Nou estrany.
Què hi fa la federació espanyola repartint banderes espanyoles? No és això fer política de l’esport?
Cada volta cauen més i més baix aquests espanyols.
Si malauradament guanyava el “Rosell” (escrit amb essa sonara, a la castellana), l’espanyolització del Barça seria esborronant.
Per cert, això de les banderes és per a consum propi espanyol; és a dir, per a poder dir que Catalunya estima Espanya… allò que no diran és que en el Camp Nou, entre eixos que brandaven l’estanquera-obsequi n’hi havia pocs, de catalans.
Ara, eixes 20.000 estanqueres que hi repartiren, no ha mogut tant de soroll com les nostres xiulades, del tot insuperables: ens l’han volguda tornar, però, com sempre, cauen en el ridícul.