Ulleres noves
Publicat el 25 de maig de 2009 per vicent
Avui he estrenat ulleres noves. Les velles se’m van trencar. De fet se m’havien anat trencant a poc a poc fins que la cosa ja no donava per a més. Feia molts anys que les tenia i m’encantaven: no pesaven gens ni mica. La sorpresa ha estat anar a l’òptica i descobrir que ja no les fabriquen. Com pot ser? Si són perfectes! No ha volgut de res la protesta. El pitjor de tot és que de les explicacions que m’han donat he tret la conclusió clara que han deixat de fabricar-les perquè no es trencaven massa ràpid i el negoci per a la casa no devia ser bo. La meua comoditat no sembla que els importe…
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari
El dia que s’estimin més unes bones ulleres que durin, a unes ulleres boniques que es re-compren sovint, és que el nostre benvolgut sistema capitalista ja no mereix aquest nom.
I fins que no posin nom al nou sistema que afavoreixi les ulleres que duren, i que a sobre no ens mati ni de gana ni (sobretot) d’avorriment, els botiguers (i ja no en parlem de les multinacionals) no començaran a adaptar-s’hi i a canviar.
Jo també porto ulleres, i també rondino quan em toca canviar les que tan bé m’han fet veure que cal rondinar, i molt, perquè un dia posin un nom al nou sistema… i que els de les òptiques (i molts altres) acceptin un món amb ulleres de llarga vida.
Cada 4 o 5 anys he de canviar d’ulleres; ja sigui perquè s’han anat fent malbé o perquè alguna dioptria balla amunt o avall. Sempre surto de l’òptica poc convençut, em veig la cara estranya.
Amb el pas del temps m’acostumo a les ulleres noves fins al punt que ja són part de la meva fesonomia. Fins al cap de 4 o 5 anys, que torno a entrar a l’òptica i em trobo amb que no hi ha res que s’assembli a les ulleres que porto en aquell moment. La moda ha canviat, i amb ella les ulleres amb que em sento còmode. Al cap d’un petit estira i arronsa em deixo convèncer per la noia de darrera el taulell, i acabo sortint de la botiga poc convençut i amb la seguretat que quan les vagi a buscar tornaré a sortir amb la cara estranya…