Tamagotxi
Deixa un comentariLa meua filla menuda m’ha encarregat de tenir cura dels seus tamagotxis (no estic segur de si es diu així) De forma i manera que vaig tot el dia amb ells a la butxaca i quan piten me’ls trec i faig el que corresponga a cada cas. En alguna de les reunions que he tingut avui el fet ha causat consternació. Jo ho trobe divertit. A ella no li deixen usar-los a l’escola (cosa en la qual estic absolutament d’acord) i no se’ls pot deixar sol o es moren. Perquè no puc cuidar-los jo?
Fins i tot he trobat aquesta web, on s’explica com funcionen i he trobat alguna instrucció interessant.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 8 de febrer de 2006 per vicent
fan els fills… dels altres. A veure si te’n surts!
Collons! Encara existeixen els tamagochis? A casa en vàrem tenir un parell -fa uns 15 anys més o menys- que vaig acabar peixant només jo. La història es repeteix, company. Recordo que en aquella època en Monzó també tenia el seu i competíem per veure a qui li vivien més dies. No sé si em feia trampa o què, però mai vaig poder superar el seu rècord.
JJ
No se’ls pot deixar sols….es moren…. Quin calc!
La Vanguardia te més tamagotxis. Amb la seua enquesta en percentatges, el que realment reflexa és una devallada major del descontent del acord Zapatero-Mas dels partits nacionalistes que del PSC. I això ha estat interpretat com una recuperació del PSC.
El tagamotxi de voler salvar la radicalitat del PP, que no te més prestigi i que la de Otegi amb la utilització politica del crim i pertant emparentada com la cara i creu de la mateixa moneda.
El tagamotxi de voler salvar els PP Bono, o la part dels socialistes abonats a les mateixes tesis insostenibles i antidemocratiques del PP.
La extrema dreta espanyola està plena de tagamotxis i falsetats, que si no és alimenta dia a dia amb més falsetats, li s’ha moren.
I no saben distinguir les aspiracions legitimes, de les falcetats i la ficció.
I no superior a la credibilitat de les tregues d’ETA, a pesar de tots el tagamotxis mediàtics que intenten fer-la surar.
I tota credibilitat que li vullguen donar els partits democràtics, no més és ésser compliçe dels tagimotxis i les falsetats.