Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

Sopar de la Comissió de la Dignitat. Em conviden a glossar el premi que donen a Al Tall i de passada em fan el premi de seure a la taula amb ells, amb l’Emilio Silva i amb el Pep Termes. Sopar inoblidable, doncs. Amb Vicent Torrent i Manolo Miralles fa molts anys que ens coneguem i el sopar és una bona ocasió de repassar velles històries i comentar l’actual moment de tot. Amb el Pep coincidia en aquelles tertúlies tan enyorades que muntava el Jordi Vendrell a Catalunya Ràdio i on havies d’acudir amb les orelles netes del tot a escoltar gent com ell o com el Modest Prats. 

A l’hora de donar el premi he dit que Al Tall és molt més que un grup de música, és un fenomen cultural que travessa dècades de la història valenciana aconseguint que cançons seues es facen tan populars que la gent no sap ni que les van fer. És el que passa amb aquella cançoneta del “no volem ser una regió d’Espanya…” que, al cap i a la fi, és una versió d’una música de taverna castellonenca. I evidentment he recordat la seua passió per la història, expressada amb la monumental cantata del 25 d’abril o amb l’actual cantata sobre Jaume I.

A la taula l’ambient era excepcionalment agradable, amb un Pep Termes en forma que ens ha regalat un parell de comentaris impagables sobre la situació actual del país i sobre algunes actituds d’un cert personal encara en plena dictadura. L’he aplaudit ben a gust quan ha eixit a recollir el premi, admirador com sóc de la seua obra i del seu mestratge.

Els altres premiats, els de l’Associació de la Memòria de Mallorca ens han regalat amb un discurs commovedor i amb una pancarta que m’ha deixat mut: “mumpare on sou?” Mumpare, escrit així, m’ha semblat d’un tendre difícil de superar. I pel mig la gent de la Comissió, l’Strubell, el Cruanyes i tots els altres, incansables com sempre i punyents com sempre. Gràcies pel sopar.