Mails per a Hipàtia

Llarga conversa amb Robert G. Picard tot passejant per la riba del riu, a Maastricht. Dirigeix la Fundació Reuters i és un dels grans noms de l’anàlisi dels mitjans al món. Jo pensava que era francès, pel nom, però sentint-lo parlar, en la taula rodona que hem compartit (foto) ja he vist que és més americà que la coca-cola.

Li ho comente que durant anys he llegit els seus anàlisis pensant que era un francès i m’explica que els quebequesos també i que en va treure profit d’això ja que el van contractar per estudiar els mitjans de comunicació en aquell país, convençuts de que parlava francès -que el parla però de forma limitada. Quan el van conèixer es van espantar però ja l’havien fitxat, així que van decidir que no intervingués en les rodes de premsa.

Travessant el pont camí de la ciutat vella, amb un vent que desafiava la comoditat de la conversa, m’ha explicat la seua perplexitat familiar. És nordamericà, viu a Oxford, té nom francès… ‘la veritat és que hi ha dies que no sé massa bé què sóc’ em diu. Li responc que més val que siga conscient de la sort que això significa perquè només pot passar-te si ningú amenaça qui ets de veritat. Assenteix i enfilem cap al restaurant on soparem…