Quan t’equivoques
Deixa un comentariI quan t’equivoques i no prens les decisions que caldria, com ho fas després? No s’ha esborrat el mal que causes. Et pots disculpar, ho faig, amb la gent que ha pagat la meua incompetència. Però veus com passen els minuts i el foc que has encès de manera estúpida es va estenent. Perquè no l’he sabut aturar quan calia. Ploraria. Però això no val de res…
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 9 de juny de 2005 per vicent
deixa-ho correr sinó el sentiment de culpabilitat es fa més gran i és insuportable.
(les coses són com són, encara que a vegades no ho semblin)
M’ha alegrat una cosa de no dir (si fos un mal amic no t’ho diria) això que et passa perquè és calcadet, amb paraules diferents, a el que em passa a mi.
Ja ho saps.
Una altra consciència escrupolosa.
Endavant les atxes!
I si vols plorar, plora. Els ulls t’ho agrairan!
Sigui quina sigui la "malifeta" a la què et refereixes, l’única manera de curar-ho és aquesta que has endegat.
Dir-ho i compartir-ho. I després relativitzar-ho. Mirar-t’ho pel bon costat, allò que aprens per a no tornar a caure en la mateixa trampeta. Però Murphy és l’única llei que sempre s’acompleix. No pateixis que tornaràs a patir per a tronar a vèncer.
De què et culpes, tontaina? Ai que malament que vas per la vida, donant-te les culpes … Fixa’t que per al 99% dels mortals .. les culpes sempre són sempre dels altres. Aquest 1% feble d’esperit per viure a la selva hostil en què ens toca viure està condemnat a patir ! Una vegada i una altra.
No home no. Si cal treu una ampolla de cava. Plorar ? Només de riure !
Tu el que mereixes és un monument. I ja te’l farem. Anima’t. Bodeler